| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
El llenguatge científic tot sovint és opac, però en ocasions salta a la llengua col·loquial i el traginem sense adonar-nos-en. El jazz de fussió no es pot entendre sense el referent físic, però ¿coneixeu cap tipus de música de fissió? En la seva última novel·la Clara i les ombres, els personatges creats pel berguedà Jordi Cussà fan servir el mot pol·len per anomenar l'haixix. ¿Quantes vegades no haureu dit que no us funcionen les neurones (o la neurona) o que teniu molt bona química amb algú? Us demanem expressions provinents de l'àmbit científic que tiguin una aplicació en llenguatge figurat a la vida quotidiana. El missatge més destacat rebrà un exemplar d'una obra teatre que explora amb molta gràcia les relacions entre la ciència i les emocions: Arcàdia, de Tom Stoppard, per gentilesa de Edicions Proa i de la llibreria virtual llibres.cat. Us encoratgem a anar-ne a veure l'excel·lent muntatge dirigit per Ramon Simó i protagonitzat, entre d'altres, per Mar Ulldemolins, Bruno Oro, Victòria Pagès, Jordi Martínez, Cristina Plaza, David Bages, Santi Ricart... a la Sala Petita del TNC. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # Science Entre la química i la geologia, trobem molts elements de la taula periòdica en la parla quotidiana : Aquell és un pesat : és un plom. Els matrimonis celebren les noces d'or o d'argent. Té el rostre de basalt. És el pagès de ferro. Espero anar a la platja per bronzejar-me. No t'enfadis, no et sulfuris ! Em falta una mica de gràcia, una mica de sal. Tens un humor molt àcid. -La seva novia és molt "sossa", però a vegades és "càustica". -Mentre no sigui "potassa" … Altres conceptes científics : Aquella noia té un magnetisme increïble. Té tant mal geni que destil•la mala llet. Sembla que vinguis d'una altra galàxia. En definitiva, som una colla de set-ciències ! jms 11/05/2007 16:51 # ITIS Sempre m'ha agradat aquest afegitó (-itis- que en àmbits científics vol dir "imflamació", "infecció", etcètera), i que molts utilitzem quan parlem de qualsevol cosa, per a recalcar que algú peca de, o abusa de, o...: L'universitari afectat de titolitis. L'àvia atacada de mandritis, de vegades aguditis. El lladre té cuentitis. Per extensió, em sorprèn que les cel·lulitis pugui ser la imflamació del cel·luloide (i no la del teixit adipós), i que els grafitis siguin la inflor del graf. Finalment, recordar que Maragall tingué barcelonanorantadositis, que molts afeccionats tenen rafanadalitis, o fernandoalonsitis, que n'Acebes té batasunitis, i que, de moment, encara no s'ha detectat cap cas de pepemontillitis. Adrià 11/05/2007 15:39 # ¿Qui t'ha robat el Prozac? Quan hem d’anomenar diferents formes de malaltia menta, solem acudir a eufemismes. Vegem-ne alguns que encaixen (mes o menys) amb les lletres de ciència: Faltar un bull (hom l’aplica a conductes immadures, o als excessos d’alguns xefs). Patinar les bieles (si no ets un cotxe, és que fas bagenades) Creuar els cables (salta el limitador, o n’encetes una de bona) Oblidar el Prozac (o havent-li robat, ets molt distret, o avui no tens el dia) Tenir fluixos els cargols (o faltar-n’hi; ets una roda a punt de saltar, o ets un futur usuari del psiquiatres) Estar tocat per la lluna (o llunàtic; ets un llençol posat a emblanquir o un candidat a obsessiu) Secar el cervell (o les neurones; escau a les peces anatòmiques dels museus, o al que llueixen catúfols). Perdre la xaveta (saltar-li a un arma la clau que serra el fiador, compte, o fer coses molt fora de lloc. Treure de polleguera (s’ha fotut la porta, o algú s’ha emprenyat). Beure’s l’enteniment (estar molt assedegat, o córrer riscos excfessius). Estar ofuscat (o cec; pertànyer a l’ONCE, no veure les coses com són, haver pres massa substàncies d’aquelles que prenen els addictes). Joan Romeu 11/05/2007 12:12 # desordre quotidià En física termodinàmica s'anomena entropia a la inevitable tendència de l'univers cap al desordre absolut. Per comprovar-ho, observeu, per exemple el vostre lloc de treball, on en poc temps i de forma natural imperarà el més pur desordre de papers, informes, post-its, etc... L'entropia a la vida quotidiana, però, també s'associaria a l'andropia (tendència dels homes a ser més desordenats que les dones)??? zemfira 11/05/2007 10:46 # Primavera En aquesta època de l'any jo experimento una metamorfosi : és una qüestió de pes específic i de densitat. Em puja (o em baixa) la pressió i aquest baròmetre ja m'adverteix de la possibilitat d'algun episodi sísmic. No vull pas quedar eclipsat per la visió -simple il·lusió òptica, pura física- de tanta fauna femenina , però evitaré que cap força tel·lúrica pugui provocar-me una erupció. jms 11/05/2007 00:56 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |