| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
El 20/02/2002, a les 20:02 del vespre, naixia aquest portal verbívor trilingüe en el seu format actual, en les seves versions italiana (Beatrice Parisi), espanyola (Rafael Hidalgo) i catalana (Màrius Serra), amb l'edició digital d'Anna Ferrer. Això vol dir que portem 5 anys generant continguts, tots els quals són consultables des de la nostra portada (encara que no ho sembli: cliqueu als títols de cada secció i anireu de pet a l'arxiu). Per això, aquesta setmana del nostre cinquè aniversari, us volem demanar que us concentreu en el número 5. Qualsevol joc, enigma o curiositat verbívora que tingui el 5 de protagonista serà admesa. Des de la sagnant història etimològica que hi ha al darrere del cinc romà (V) que Churchill va popularitzar com a símbol de la victòria fins a les llistes de mots penta (pentagrama, pentapartit, Penthouse?) i tota mena d'endevinalles la solució de les quals sigui 5. El missatge més destacat rebrà un llibre SORPRESA. Esperem no haver-lo d'enviar a la presó de Sing Sing. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # Que tinguem sort Hi ha una cançó d'en Llach que comença així: "Cinc dius adéu..." Núria 03/03/2007 23:46 # No me'n puc estar! Temporada 73-74: 0-5 Temporada 93-94: 5-0 ff 02/03/2007 13:58 # M'he passat de frenada ... i m'he equivocat de fòrum. Disculpeu-me !! jms 01/03/2007 17:56 # Esferificació amb personatge CARPENTER en anglès vol dir fuster. Els fusters construeixen estructures de fusta, en francès anomenades CHARPENTES. Un altre significat és esquelet, ossamenta, per analogia amb l'"esquelet" que aguanta una teulada. Aleshores, no és gens estrany que el nostre estimat personatge de còmic CARPANTA, obra d'Escobar, quan podia arreplegar un pollastre rostit no en deixés més que els ossos. jms 01/03/2007 17:52 # Més Dic-cinc-jo-nari CINCTÀCTIC: en el futbol, jugador, normalment amb el cinc a l’esquena, que organitza el joc d’atac del seu equip des de la defensa o el mig del camp. INCINCNERAR: el que els responsables de Verbàlia faran amb el cinc quan compleixin sis anys. INCÍNCNIA: qualsevol pin on hi hagi el número cinc. PERCINCNAR-SE: fer cinc vegades el senyal de la creu amb el dit polze de la mà dreta, l'una al front, l'altra a la boca, l’altra a la galta dreta, l’altra a la galta esquerra i l'altra al pit, mentre es recita "Pel senyal de la santa creu, etc''. RECINCNAR-SE: acceptar fins a un màxim de cinc contrarietats alhora. MagMÀ 28/02/2007 19:49 # El 5 als noms propis (només el 1r cas és ver) CINCinnat: nom propi de persona que vol dir “de pèl arrissat” en llatí (‘cincinnatus’). (Home, ben mirat, la cua de baix del 5 és com un rínxol sevillà, no?) MaCINCger Z: versió 5.0 de Mazinger Z. MarCINCus: arquebisbe nord-americà que va invertir part dels fons (dels duros, dels CINCS) de l’Església en nombrosos paradisos fiscals als anys setanta. Mossèn CINCto: prolífic capellà lletraferit de finals del segle XIX que escrivia els sermons de cinc en cinc. RàCINC de...: es diu de l'equip de futbol acostumat a encaixar cinc gols en cada partit. MagMÀ 28/02/2007 19:47 # Cinctoral català El cinctoral català del cinc: - 5 de gener: sant Telèsfor, papa. Va ser escollit l'any 125, que diVidit entre 5 = 25, que diVidit entre 5 = 5... rodonet, no? - 5 de febrer: santa Àgueda, patrona de les dones d'Aragó, no hi veig cap 5 ni sóc d'Aragó, però si és patrona de les dones a mi ja em Val. - 5 de març: santa OlíVia, Verge CINCsiliana; sant Focas (tampoc té cap cinc, però el nom tamVé s'ho Val...) - 5 d'abril: sant Vicenç Ferrer, preVere dominicà de València; santa Emília, Verge; Veata Maria CresCINCsia Höss, Verge fransCINCana. - 5 del 5: sant Àngel de CINCsília, preVere; santa Irene, Verge a TesSALÒnica. - 5 de juny: sant VonifaCINC, VisVe de MagúnCÍNCia sant Sanç (Sancho en castellà), màrtir a CòrdoVa; santa zenaida, Verge. - 5 de juliol: sant Miquel dels Sants, preVere a Valladolid, patró de Vic; santa Filomena, Verge, Mare de Déu de les Neus i altres advocaCINCions - 5 d'agost: DedicaCINCió de la Vasílica romana de Santa Maria la Major (s. V); sant OsVald, rei anglès. - 5 de setembre: Mare de Déu de la CINCta; sant Llorenç Justiniani, VisVe de Venècia, santa Obdúlia, Verge. -5 d'octubre: sant Froilà, VisVe de Lleó; sant Atilà, VisVe de Zamora; santa Caritina, Verge; Veata Faustina KoVValska, Verge polonesa. - 5 de noVemVre:s ant Magne, VisVe; santa Vertil•la, aVadessa; Veata Àngela de la creu, Verge de SeVilla. - 5 de desembre: sant Dalmau, VisVe; sant SaVas, aVat; sant Guerau de Vraga, VisVe, santa Crispina, Verge. Núria 28/02/2007 01:03 # El cinc i la ciència - Gairebé tots els amfibis, rèptils i mamífers que presenten dits a les mans o als peus en tenen 5 en cada extremitat. - La majoria d’estrelles de mar tenen 5 braços. - Els anomenats sòlids platònics o ideals (tetraedre, cub, octaedre, dodecaedre i icosaedre) són 5. - El 5 és l’únic nombre primer que acaba en la xifra 5. Tots els altres nombres que s’escriuren amb un 5 a les unitats són múltiples de 5. - El 5, posat al denominador d’una fracció, no produeix mai desenvolupaments decimals infinits, a diferència de la majoria de nombres primers: 6/5 = 1,2; 6/7 = 0,8571428...; 6/11 = 0,5454545454...; 6/13 = 0,4615384...; 6/37 = 0,1621621... MagMÀ 28/02/2007 00:15 # Cinc cinquets famosos – Els oceans. – Els sentits humans. – Els gustos humans. – Els jugadors d’un equip de bàsquet. – Els jugadors d’un equip d’hoquei sobre patins. MagMÀ 27/02/2007 15:05 # El 5 en les cultures i religions (tret de Wikipedia) - L’islam té 5 pilars bàsics - Els musulmans preguen Al•là 5 cops al dia. - La Torà consta de 5 llibres –el Gènesi, l’Èxode, el Levític, els Nombres i el Deuteronomi–, que reben el nom col•lectiu de 5 Llibres de Moisès, Pentateuc (en grec, ‘5 recipients’; els que contenien els rotlles respectius) o Humash (en hebreu, ‘5è’). - El rei David, autor dels Salms (en nombre de 150), va distribuir aquests escrits en 5 llibres, a imitació dels 5 Llibres de Moisès. - El jueus i els musulmans fan servir un amulet protector que es diu khamsa, un símbol antic que té forma de mà (amb 5 dits). - D’acord amb algunes tradicions de la mitologia maia, actualment vivim en el 5è Món. - En les tradicions de l’est d’Àsia hi ha 5 elements (aigua, foc, terra, fusta i metall). Els noms japonesos dels dies de la setmana, del dimarts al dissabte, vénen d’aquests elements, per la seva identificació amb els 5 planetes del Sistema Solar visibles a ull nu. - En algunes cultures hi ha 5 punts cardinals, perquè inclouen el punt central que equidista dels altres quatre. - En cantonès, 5 sona com el mot NO. Quan el 5 apareix davant d’un nombre que dóna sort, p. ex. en el 58, la xifra resultant es considera malastruga. - D’acord amb diverses mitologies, l’univers es compon de 5 elements: aigua, terra, aire, foc i èter. - En el misticisme del cristianisme ortodox grec el 5 simbolitza l’Esperit Sant, portador de tota vida. En la tradició monàstica del mont Athos hi ha un himne dedicat a l’Esperit Sant compost de manera completa i exclusiva de repeticions del mot PENTA (en grec, ‘5’). MagMÀ 27/02/2007 00:31 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |