| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
El verbívor i escrablista Xavier Gil ens proposa un fòrum de recerca onomàstica. "Hi ha noms propis -ens escriu- que s'amaguen al diccionari, i per cert, que llavors també són vàlids per a l'escrable". Els exemples de Gil són molt variats. Des dels més obvis -salvador, glòria, rosa- fins als més amagats: lluís (com a forma verbal del verb lluir), felip; carla (un carlà sense accent); marta; maria, pau... Figureu al diccionari? El podríeu posar al tauler en una partida d'Scrabble? I els cognoms? El missatge guanyador rebrà un exemplar de l'assaig Els enigmes de la llengua de Marcel Fité per gentilesa d'editorial Pagès i la llibreria virtual llibres.com. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # Mare de Déu! Un que quan me'l van dir no em creia que fos verídic: Esclavitud Xipau 18/12/2005 18:14 # Sortosament tinc un nom prou versàtil! Juli és un nom amb diverses facetes. Afegit als meus cognoms tan podria servir com a començament per a un conte trist com per a un de joiós. Trist: Anàvem a dur llenya del bosch (DCVB), però prop d’un ribàs (marge espadat i Ribas amb accent) de molta alçaria el pare ens va clavar un juli (Pegar). Joiós: De menuts anàvem a jugar a juli (joc de saltar a la corda), anàvem a dur llenya del bosch (DCVB) i volíem pujar per un ribàs (marge espadat i Ribas amb accent) de molta alçaria. Juli Bosch Ribas 18/12/2005 17:55 # Dinars de Nadal El meu amic i company de feina Xavi Grau sempre fa broma dient que per Nadal, quan es reuneix la familia, a casa seva hi fa molta més calor que a la meva. És clar, però la meva al menys és molt ben fortificada. Records, Xavi. xavi torres 17/12/2005 21:51 # Els meus i... Descenció !!! Interessant proposta, i molt instructiva. A més, a veure si tinc sort. Pep, és el nom. I segons el Moll Pepe és un pagès rústec o ignorant. ¡Vaja, vaja! El primer cognom Meneu. També es troba al moll com a MENEU Llin. existent a Barc., Cast., Mall., etc. i també és el present de subjuntiu del ver Menar. Així que 2 punts sí que tinc. El segon cognom no puntua, lamentablement. Bé, i per acabar dir-vos que avui he conegut, casualment, un nom propi nou. Al diari Mediterráneo de Castelló és publica una esquela en la que apareix una dona de nom "Descensión". Jo coneixia Ascensión, però la inversa m'ha soprés.. ¿Hi ha alguna Mare de Deu de la "Descensió"? Bon Nadal a tots i totes. Pepe Meneu 16/12/2005 21:46 # Tots, hi som! Mireu quines coses : a casa meva, tots sortim al diccionari, els meus dos fills i jo. Com molt bé indiqueu, jo puc ser un carlà sense accent; el meu fill gran és un oriol (no renega, però) i el petit, un marc. Som, doncs, i sense haver-ho buscat, d'allò més comuns... Carla Pi 16/12/2005 21:23 # castells enfonsats I tant que hi sóc al diccionari. El meu segon és 'castillo'! Segurament un avantpassat meu buscava la 'pau' en un castell ple de 'jacints' i 'violetes', i amb una 'rosa' al 'roser', que de tant en tant li punxava el dit sense 'pietat'. Els 'dolors' eren tan forts que s’arrecerava al 'pilar' que sostenia la muralla. La ferida era 'bàrbara' i de res no li deuria servir cridar tots els 'àngels' del cel. Aquest avantpassat meu venia del 'mar' i les seves naus tenien l’'esperança' que algun dia cantarien 'victòria'. Llàstima que la nau se’n va anar en orris una nit de lluna 'blanca'. Ció 16/12/2005 17:26 # GRÀCIES El meu nom (Mercè), habitualment en plural, serveix per ser agraït, cosa diuen de ben nascuts. També vol a dir estar a l'arbitri o discreció d'algú. La meva mare, Dolors, també té un nom amb clar significat d'alló que a ningú li agrada patir. El cognom que compartim, Padilla, també vol dir paella petita i un tipus de forn per a coure pa. Mercè Comeche 16/12/2005 13:35 # "la virgen de Regla" No conec ningú que es digui així, però sempre m'ha cridat l'atenció i he pensat si hi hauria alguns pares capaços de posar-li aquest nom a una filla. El seu significat és variat: estri per traçar línies recte; període menstrual de les dones; norma. Mercè Comeche 16/12/2005 13:24 # De familia... Ma mare (i jo per l'esglèsia) es diu Montserrat, insignie muntanya... Jo em dic Blanca, que també surt al diccionari (bé, el seu masculí, es clar); el meu pare si haguès viscut fa uns quants segles també podria trobar el seu nom al diccionari perque es diu Felix; la meva germana es diu Patricia, ho sigui, que deu ser d'una altra familia, però igual que el meu pare de temps dels llatins; i a la meva germana gran, si no escrius el seu nom i només li dius, potser li estas dient, molt educadament, que miri (en castellà, això sí) en comptes del seu nom, perque es diu Bea... La meva tieta es diu Margarita, una altra es diu Consol, un tiet Salvador, i canviant de generació, una cosina es diu Marta, una altra Clara, MªAngeles també es diu una, esclar que també hi ha una que es diu Maria, ... A més, els dels nostres cognoms alguns també surten al diccionari: Martín, Moreno (segon del meu avi matern), Garrido i Dalila (aquests dos ja son de rebesavis) i algun més que ara no recordo. I tenim més que no surten al diccionari però que tenen significat: Hernández, Gómez, Sánchez, Fernández, ... que signifiquen tots ells “fill de” si no m’equivoco. Com veieu, a la meva familia ens agraden molt els diccionaris, així que si algun dia aconsegueixo tenir un gat li penso dir Babeca, per molt que no tingui ales... Blanca Hernández Martín 16/12/2005 12:03 # alcohòlica, làctica i potàssica sóc gran com una mula, però si em vull trobar escrabelísticament, m'he de transformar en "silvita" (clorur de potassi de gust salat i astringent). Salada o no, els líquids són presents als meus cognoms: "Montilla", un vi amb tocs POEtics; i "Castillo" (marca de llet i habitatge fora del meu abast). alcòholica, làctica i potàssica, ara tot té sentit! ;-) sylf 16/12/2005 11:53 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |