| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
El suport de Capde7mana a les Terres de l'Ebre és, com sempre, verbívor. O potser "verbèver", perquè l'aclaparador monovocalisme en e d'aital vegueria catalana ens fa proposar-vos que pengeu missatges escrits amb l'única vocal veritablement electrònica: la e. A més, la recent medalla d'argent als Mundials Indoor amb què l'atleta de Cornellà Reyes Estévez ha tapat la boca dels incompetents federatius espanyols que li van impedir anar als Jocs Olímpics de Sidney s'afegeix a la festa de la E, que és la festa de "lEs tErrEs dE l'EbrE. Pel Reyes Estévez, per les Terres de l'Ebre, per l'espetec, pels percebes, per les cebetes tendres de les terres del Segre, pels cervellets de vedell, pel pebre negre, per les peretes verdes de Bellver, pel xerès sec… Pengeu els vostres e-missatges en aquest fòrum. Ep! ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # VELES ---Ernest, penses en el veler d´en Pedrell,el metge, entès en èczemes, de més peles de les Terres de l´Ebre, eh? ---En les seves veles fetes per tres destres mestres del Penedès,set de certes teles sense serrell, tretze de mescles de restes de sedes negres. Les venen les seves nétes, Senén? ---Cert, l´encertes. Pel desembre. C. Elias i Castells 28/04/2001 20:14 # L'Ebre català El riu Ebre es fà català al municipi de Riba-roja d'Ebre http://www.riba-roja.f2s.com pere 29/03/2001 11:15 # EN TERRES DE L'EBRE En Terres de l'Ebre les herbes verdes eren encens per les dees que emplenen les eres. En Terres de l'Ebre les velles embenen efectes d'èczemes. En Terres de l'Ebre les gents enteres enterren l'enze del Centre enterc. En Terres de l'Ebre les ensenyes estrenyen les esteves vers les estrelles esplendents En Terres de l'Ebre espellen en esmerles l'esdernec esquerp. En Terres de l'Ebre esqueixen les esqueles de les gentes de sequeres. Jordi Romllat 24/03/2001 10:17 # E Rere, ets pres per un bes en vers, entre renecs en cel d'estels. Sense més. És bell. Els Pets, mestres, entenen entre estes esteles. Ses tendres belleses esteses resten Cleedee Veledrech e Term 22/03/2001 19:46 # BES EN VERS BES EN VERS/ El cel em decep, el prec t'és recer;/ les teves penes m'enceten les venes, / les meves vespres et vetllen les gestes, / les certeses ens cremen en excés./ El rés m'és espès, t'encén el renec; / les meves presses t'entelen les sestes,/ les teves defenses m'entren esmenes, / els recels ens desesperen després. / Percebem festes de sexes ressecs, / preservem vermells de regnes eterns. / Les lletres ens estrenyen el vers./ Mes ens refem, ens esperem ensems, / perdem tempestes, ens llepem els trencs.../ Et prenc el gemec; em permets el bes? agapimú 22/03/2001 10:31 # Ben cert que és. Sé del cert que res és tret del trenet verdet dels nens feréstecs. David Guàrdia 22/03/2001 01:30 # Maria Érem rebels, feres perennes, mestresses del temps, deesses eternes. Les seves dents, peces perfectes; les seves gestes, secrets ferms; les seves sedes, pells de negre-vermell; les seves febleses, tendreses extremes plenes de gemecs. En férem terres verges: selves serenes, deserts nets. Reférem vespres de trenes, esperes de sexe, tempestes serenes, gèrmens d'empentes, escletxes estretes. Sempre enteses, senceres: del dret, del revés. Després, fets dements, entre presses, me'n segresten les venes. El fèretre esdevé cendres. Les penes em penetren, em prenen, m'encenen. De fet, el cel escevé fel. Ensems vénen temps de vetlles, cerveses en fresc, lletres recents, mel sense tes, herbes fetes pels benets: ell, les nenes. Les nenes ens menen envers les estrelles. Roser 21/03/2001 17:41 # Les terres de l'Ebre Les terres de l'Ebre se'm representen esteses en el temps: escenes efervescents, estrenes presents, recers secrets, serres exemptes de res, esperes eternes, mestres clements... Ple mes de desembre. Fred, gel, ens refredem: se'ns revelen les terres de l'Ebre. El vell espectre ens rep: tres cerveses en fresc. Després, se'ns rebenten les senyes dels plers: les venes de l'Ebre, les vetes del cel, els verds de les herbes, les mels del terreny, les fresses del vent. Pernegem, serregem: temples, verges, cel·les, senderes, veredes, dreceres, preses, gleres, lleres... Mes l'Ebre és sempre present. Cent deltes en l'Ebre: el dels vells (vénen, esmenen, perceben), el de les velles (netegen, renten, esterregen), el dels nens (esperen, s'entretenen, pensen), el de les nenes (festegen, erren, remenen), el dels bebès (fent metes); el de mel, el de fel, el verd, el vermell, el de febrer, el de setembre, el dels secrets, el de les regles, el dels renecs, el de les lletres, el dels encensers, el de les empremtes, el dels remers, el de les belleses... El de sempre més, el de temps enrere. El vespre ens reté ple d'excel·lents menges: entremès de pedrers freds, cervells de be plens de cebetes tendres, fetges de vedelles llestes, bledes sense res, gerds, nespres, peres, mel d'herbes, refresc de llet, cremes espesses, negre del Penedès, tes... EP! EP! Vells dements en excés, sense fre, esperen. Ments perverses, serpents en zel, rènecs feréstecs, de dretes, de membres erectes, pensen en terres ermes. Pretenen el segrest de les terres de l'Ebre. Fem res? Ens emprenyem, ens esverem, ens rebel·lem, perdem els estreps, desenterrem les fletxes. Tres bens negres! El cel és clement? Despertem: entenem els recels, els precs de les gents de les terres de l'Ebre. Roser Carol 18/03/2001 18:16 # FET EN VERS FET EN VERS Les velles que venen, en sedes, de negre, entenen de velles receptes secretes, enterren les penes en fresques cerveses, engeguen de vespre les festes perverses, que trenquen les regles eternes del cel. Encenen espelmes, se senten esquelles, enceten tempestes, s'encenen centelles. De verges que cremen les vetlles de plenes, després de les festes n'estenen les cendres. Les terres resseques n'enseyen el vel La Berruga Gerard Codina 17/03/2001 20:32 # Merengues de me. Els "merengues", "els PePés", es pensen que tenen el dret de fer-se de ventre en els demés perquè venen del "centre" www.laberruga.com Gerard Codina 17/03/2001 13:45 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |