dimarts, 27 de desembre de 2005
> L'art no és de color de rosa
L'artista Perecoll exposa a l'Ateneu de Caixa Laietana totes les sèries que ha creat en els últims 30 anys sobre el negre i per al negre
MARIA PALAU.
+ Perecoll, a l'Ateneu de Caixa Laietana. Foto: QUIM PUIG.
|
Pressuposar que un artista és un pensador és molt pressuposar. Però el discurs que aflora en l'obra d'alguns, no molts, artistes contemporanis és simptomàtic. És revelador. En l'obra de Perecoll (Mataró, 1948) hi ha molts indicis, molts senyals, de la complexitat de la nostra realitat. El seu discurs és rotund. Perecoll és un pensador del nostre temps.
A l'Ateneu de Caixa Laietana, presenta aquests dies un treball, un discurs, cultivat durant tres dècades. És el seu treball sobre el negre i per al negre. Un color que l'identifica no només per l'estètica inconfusible que ha assolit sinó, i sobretot, per la recerca gairebé obsessiva de formes i composicions únicament i exclusivament negres. Perecoll ha rebentat totes les tradicions de pintura obscura. El seu negre és viu, distingit. Vital, elegant. El seu negre no és trist, tot i que conté totes les tristeses del món.
Negres mats de fons aixopluguen negres brillants que s'entrellacen, gairebé com si fossin tirabuixons atzarosos. La pinzellada -el tirabuixó- és gruixuda i neta. L'encanteri de l'obra de Perecoll és com els amors autèntics: només veure'l t'atrapa per sempre.
L'exposició recull les vuit sèries de negre que l'artista ha creat des del 1975. Sèries que ha exposat al llarg d'aquests anys una per una, i que ara, per primer cop, es veuen juntes. Sèries com la primera, que només insinuava el negre; o com la que va venir just després, que dotava de ritme, de moviment, el color. Sèries mítiques com la que va dedicar a la guerra del Golf, una exposició irrepetible a principi dels 90 a la Pia Almoina. Fins a arribar a la sèrie que culmina aquest llarg procés d'investigació: la sèrie de l'alliberament del negre. La pintura de Perecoll és, més que mai, escultura. Les seves formes (figures, paisatges...) surten de la tela amb una força indescriptible.
És indescriptible perquè el que ha fet Perecoll és, sense matisos, un art personal. Proclama un art intuïtiu, que no emana de cap procés metòdic ni reflexiu. No busca, troba, parafrasejant Picasso. Una intuició cerebral que s'aboca a la tela amb fuga, amb passió. Fins que la fuga s'acaba. I llavors, ja no rectifica res.
PERECOLL. 30 anys de negreAteneu de Caixa Laietana
Bonaire, 3-5. Mataró
93 755 31 55
Fins al 5 de febrer
Preus, de 2.000 a 8.000 euros
|
)
