 | ||
|
|
|
 |
|
Arduro
Suaves *
D'entre els moltíssims llibres que es presenten aquests dies a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, cal destacar-ne un per la seva extrema raresa. Porta per títol Canutero de Cataluña i altres contes. Periquetes de la literatura i es presentarà el divendres 3 de desembre a les vuit del vespre, hora mexicana, al saló Mariano Azuela. El seu autor es diu Arturo Suárez, però firma Arduro Suaves. El publica Ediciones del Ermitaño a la seva col·lecció Minimalia i és un prodigi de concisió. L'endreça -"joan vino, miró y pintó"- ja avança el seu to transgressor. El periquete és un gènere molt proper a la gregueria de Ramon Gómez de la Serna. De fet, Suaves va escriure que "Gómez de la Serna ramoneaba la literatura" quan va fundar l'any 1989 el Club de Periqueteros Solitarios de Occidente, Asocicación Banal. Com que ningú no és banal en va, Radio Universidad de Guadalajara va donar difusió a aquestes creacions líriques i aviat van començar a circular. La definició de periquete, més enllà de designar un brevíssim espai de temps, remet a "una frase curta d'àmplies pretensions per a la comunicació i la recreació verbals que aspira a convertir-se en un mínim gènere líric de la curtesa". Els periquetes poden ser aforismes amb guspira, com a "el padrenuestro pasó de oración a frase", però en moltes ocasions el referent literari està present. Per exemple: "le confiscaron a Walt Whitman un cargamento de hojas de hierba"; o bé "Los miserables, respuesta de Víctor Hugo a sus críticos"; o encara "Visitando a Santa Teresa: Vivo sin vivir sin ti,/ y tan alta vida quiero,/ que muero porque te espero". Aquesta relació del periquete amb la literatura el fa molt útil. Suaves ha escrit periquetes amb missatges a Celaya (La poesía, Gabriel, es un arma cargada de jurados), Monterroso (Cuando despertó, la beca todavía le daba de comer) o fins i tot a Nietzche (Así bailaba Zaratustra). Tal vegada per això l'any 1997 van començar a editar-se periquetes en volums anuals intitulats Canuteros dedicats al país convidat a la Fira. L'any 2000 el país convidat va ser Espanya. D'allà van sortir frases com ara "Rodrigo Díaz de Vivir", "Mester de quijotería", "Calderón de la barcarola", "Rodrigo Díaz de Soñar", "La vida es sueño y sueño", "si lo breve, forzado, dos veces forzado", "Rodrigo Díaz de Volver", "don alfonso el supersabio", "amadís de gula", "en un lunar de la mancha" o el "Lazarillo de torpes". Enguany el país convidat és Catalunya. Per això aquest divendres el gran Arduro Suaves presentarà a la FIL el Canutero de Cataluña i altres contes que ha compost per a l'ocasió. Entre els millors periquetes que ens dedica, destaquen: "¡cuán verdaguer era mi lengua!", "barcelona no quita lo manchego", "el catalanismo, fase superior del castellanismo", "solo, y de luto, inmensidades aparte", "del juego y del fuego mis manos limpias", "el zar y la sardana" (léase con seseo), "bésame, moreneta", "l'ànima dels poetes ebrios" o "javier cercas de lo lejo". La fragilitat dels periquetes és similar a la de les gregueries. Per això pot ser que a molts lectors el nostre periquete preferit els pugui semblar mediocre. Tot i això, allà va: "fue un impresionismo conocerte y un expresionismo despedirme". Més informació: + punto G /El periquete (brevísimo espacio de tiempo). 29/11/2004 |
 |