Stendhal *   Stendhal posa en boca del comte Altamira una anècdota verbívora atribuïda a Danton. A l'avantpenúltim capítol de la seva gran novel·la El roig i el negre, Stendhal inclou una anècdota verbívora atribuïda a Danton la vigília de la seva mort. En la França revolucionària sovintegen les històries de condemnats a la guillotina referides als últims moments, des d'aquell noble que amb tota parsimònia va posar el punt a la pàgina on havia interromput la lectura del llibre que el tenia subjugat mentre esperava per pujar al patíbul al reguitzell de "famous last words" del tipus: "Oh, llibertat, quants de crims que han comés en el teu nom!" Però Stendhal posa en boca del seu personatge el comte Altamira una anècdota verbívora (i verbal) atribuïda a Danton. Diu que, la nit abans de morir, Danton deia amb la seva veu gruixuda: "És ben curiós, el verb guillotinar no es pot conjugar en tots els temps. Es pot dir: em guillotinaran, et guillotinaran, però no es pot dir: m'han guillotinat." A la qual cosa Julien Sorel replica que sí, apel·lant a l'altra vida que promet el cristianisme.  14/06/2004