Paolo   Albani * El poeta italià Paolo Albani acaba de publicar un catàleg de llibres imaginaris (o introbables). Paolo Albani, admirador incondicional de la poesia visual de Joan Brossa i editor de la revista “Téchne” a Pistoia, és un dels autors més destacats de l’Oplepo. Erudit dels llenguatges inventats i de les “bizzarries” literàries, Paolo Albani aporta una visió molt fresca a les constriccions potencials i la seva poesia impacta tant des del punt de vista fonètic com des del punt de vista potencial. Entre els seus textos potencials destaca "Geometriche visioni (L'alfabeto raffigurato)" —número 12 de la Biblioteca Oplepiana— basat en l’artifici literari grec del technopaegnion (“joc d’art” en el qual el text té una forma gràfica determinada que l’acosta a una figura). Albani prescindeix de la silueta típica dels cal·ligrames i es decanta per una imatge en negreta que sobresurti d’un pa de text. A més, decideix entrellaçar el llenguatge escrit i la imatge, de manera que cadascun dels seus textos du inscrita la figura d’una lletra majúscula diferent de l’alfabet: 26 pans de text de la mateixa mida (7 ratlles de 27 caracters exactes cadascuna) reproduïts en tipografia d’amplada fixa que completen l'alfabet. Unes paraules inicials de Georges Perec recorden que la paciència necessària per a un procés tan complex com aquest pot ser insignificant comparada amb el terror que provoca escriure “poesia” lliurement. Però els seus llibres més divulgats són les tres enciclopèdies: "Aga Magera Difura. Dizionario delle lingue immaginarie" (1994), "Forse Queneau. Enciclopedia delle scienze anomale" (1999) i el recent "Mirabiblia. Catalogo ragionato di libri introvabili" (2003). El primer escrit a quatre mans amb Berlinghiero Buonarroti i els altres dos amb Paolo della Bella. El diccionari de llengües imaginàries, ja traduït al francès, deu el seu exòtic títol a un poema en llengua inexistent de Tommaso Landolfi; el de les ciències anòmales —o inexactes, marginals, no reconegudes, errònies, potencials, fantasioses, còmiques— ha estat molt premiat i treu el títol d'un vers de Giulia Niccolai que en català seria "potser que sí, potser Queneau". Finalment, el més recent és un veritable catàleg bibliogràfic de llibres imaginaris dels quals han parlat autors com Cervantes, Borges, Calvino, Dossi, Lem, Eco, Nabokov, O'Brien, Perec, Queneau, Campanile i molts d'altres. És un catàleg que se situa en el gènere literari que té per objecte les biblioteques imaginàries o, per dir-ho amb Max Beerbohm, les "bíblies abíbliques". Més informació: + http://www.paoloalbani.it.  02/06/2003