Umberto   Eco * Umberto Eco en actitud francament riallera després d'haver jugat amb el verb. El 21 de gener de 2002 al Teatre Piccolo de Milà es va celebrar un recital verbívor. Degudament moderats pel napolità Rafaelle Aragona van intervenir-hi 7 autors: els francesos Jacques Roubaud, Jacques Jouet i Marcel Benabou (tots tres membres de l'Oulipo), el nord-americà Douglas Hofstadter (premi Pulitzer per l'assaig "Gödel, Escher, Bach"), el català Màrius Serra (membre de l'Oplepo) i els italians Stefano Bartezzaghi i Umberto Eco. Cadascun d'ells va llegir o recitar textos verbívors en llengües diverses. Umberto Eco va cloure la vetllada amb un fragment de la seva traducció italiana dels "Exercicis d'estil" de Queneau, després projectà en una pantalla gegant algunes de les seves homofonies més celebrades i ja anava a acomiadar-se quan el públic, com un sol home, li va demanar "La mamma". Tot el teatre fou un clam: "La mamma! La mamma!"... Llavors Eco va treure un vell exemplar del seu llibre "Vocali" d'un maletí i va llegir un hilarant text monovocàlic de tres pàgines que comença així: La mamma Casta, santa, brava allatta, alata gatta, cavalla, capra (narra Saba). Fa sana panna, sala la pappa al baccalà, la dà alla panza, alla garganta, all’amata ragazza nata. Canta la nanna. S’alza all'alba, s’attarda, abbassa tarda la lampada, abbada alla casa, ramazza, s’arrabatta, paga la rata. Salda, parca, accatta la patata, la castagna, l’ananas, la lasagna, l’anatra, la bacca, la lana, la matassa all’arca, alla cassapanca... Més informació: + http://www.dsc.unibo.it/dipartimento/people/eco/ + http://www.themodernword.com/eco/eco_intro.html  25/02/2002