Els curadors de la traducció catalana de La descripció del món (o el Llibre de les meravelles) són l’estudiós italià Francesco Ardolino i el poeta i traductor català Manuel Forcano. En la seva recent edició, comenten algunes de les objeccions que tradicionalment s’han formulat al relat de Marco Polo. Una d’elles és la manca de referències a una realitat tan visible com l’alfabet xinès, la qual cosa ha comportat que alguns estudiosos fins i tot posessin en dubte que Marco Polo mai hi hagués arribat. L’explicació, però, remet a la cort mongola de Kublai Khan, a les ordres del qual treballà Marco Polo. Com que l’imperi del gran Khan era molt vast i s’hi parlaven una munió de llengües, els mongols van establir un únic alfabet mongol-uigur per poder transcriure totes les llengües dels dominis que administraven. Aquesta tasca la va dur a terme un monjo budista del Tibet que es deia Phagspa. L’any 1269, Phasgspa va presentar a Kublai Khan un nou alfabet derivat del tibetà que es componia de 41 elements. El gran Khan no només el va oficialitzar, sinó que el va imposar arreu de l’imperi. Aquest és l’alfabet que va aprendre i usar Marco Polo, tot i que els xinesos van mantenir l’escriptura ideogramàtica, amb l’aquiescència de Kublai Khan. Forcano escriu: “Marco Polo, però, com a oficial de l’administració mongola, com i per quina raó havia d’interessar-se per aprendre l’embolicat sistema d’escriptura xinès d’un poble sotmès als mongols? No és estrany, doncs, que ni l’esmenti”.