Carlos
Núñez Cortés *
 |
| Carlos Núñez Cortés acaba de publicar Los juegos de Mastropiero, un llibre verbívor fins a la medul·la. |
Carlos Núñez Cortés acaba de publicar Los juegos de Mastropiero, un llibre verbívor fins a la medul·la en el qual antologa tots els jocs de paraules que han elaborat en 40 anys de professió el grup músicohumorístic argentí Les Luthiers. I ho fa en quaranta capítols sensacionals que prenen l’estructura de Verbàlia per ordenar-los en dobles sentits, paràfrasis, lipogrames, acròstics, preogrullades, centons, oxímorons, cripogrames, palíndroms, calamburs, embarbussaments, paronomàsies, laberints, anagrames, amfibologies, tautogrames, anadiplosis o homeotelèutons. Tres exemples de dobles sentits bastaran per captar la riquesa verbal luthierana:
Así como Bach perdió el sentido de la vista, y Beethoven el sentido del oído, Mastropiero había perdido el sentido del gusto.
En la biblioteca de la opulenta marquesa de Quintanilla, cuyos volúmenes le apasionaban.
El piano ataca el tema principal, que resulta ileso.
Però Núñez no es limita a fer l’antologia. També acaba cada capítol amb un enigma relacionat amb el joc de paraules descrit que el lector ha d’endevinar. El llibre mateix comença amb una xarada la solució a la qual figura al mateix títol del llibre. Fa així:
Si tomamos el plural
de una famosa ciudad
nos queda cuarta-primera
panteón de la cristiandad.
San tres-dos era la iglesia
donde nuestro musiquillo
un Gloria controvertido
ejecutó ante el concilio.
Un tras-tres lo da cualquiera
pero es grave ante sotanas
el guardia suizo arrojó
a todo por la ventana.
Y aunque todo había compuesto
su Gloria con tanta unción
el cardenal sin tres-dad
decretó la excomunión.
14/01/2008
|
