Lleó
Tolstoi *
-Fa temps que vull preguntar-li una cosa -afegí Levin fitant els ulls acaronadors, tot i que espantats, de la jove. -Pregunti-me-la, sisplau. -Doncs aquí ho té -va dir, tot escrivint les inicials q. v. d. q. n. p. s. v. d. m. o. n. l. Aquestes lletres significaven: "Quan va dir que no podia ser, ¿volia dir mai, o només llavors?". No era probable que ella pogués desxifrar una frase tan complicada: però ell se la va mirar com si la vida depengués de si ella hagués comprès el sentit d'aquelles paraules. Kitty se'l va mirar seriosament, va recolzar el front cellajunt a la mà i començà a llegir. La va mirar un parell de vegades de reüll, com preguntant-li: "És això el que em sembla que és?" -Ho he comprès -va dir, tot enrojolint. -Què vol dir la ema? -Vol dir mai -va dir ella-, però no és veritat". I van menjar anissos de tan feliços com eren. 13/06/2005 |