L'Autònoma expulsa sis estudiants entre un i tres anys

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) expulsa sis estudiants entre un i tres anys, segons ha fet saber avui a l'advocat que els representa. Els altres vint estudiants expedientats, en canvi, rebran amonestacions públiques tot i que els instructors dels expedients també n'havien demanat l'expulsió temporal. Un comunicat (pdf) de la UAB cita l'aplicació de 'criteris de proporcionalitat' i 'la funció pedagògica i rehabilitadora' de les sancions universitàries per justificar la resolució final.

El rector de la Universitat Autònoma, Lluís Ferrer, ha qualificat les sancions de 'benèvoles, justes i reparadores' en considerar que envien un missatge de defensa de la universitat pública. Ha explicat que havia escoltat els milers de persones que li havien enviat suggeriments però que havia proposat sis expulsions 'per la dignitat de les persones agredides'.

Les sancions definitives condemnen els estudiants pels aldarulls del del 18 d'abril i del 29 i del 30 de maig i les han firmades el rector en funcions, Lluís Ferrer, i la vice-rectora d'Ordenació Acadèmica en funcions, Dolors Riba, que formen part de l'equip de govern fins que no els substitueixi l'equip de la nova rectora, Anna Ripoll, elegida a les eleccions de dilluns. La universitat ha diferenciat els sis expedientats que considera que 'van participar en accions violentes i coercitives', dels quals n'expulsa quatre durant un any, un durant dos anys i l'altre durant tres anys. En concret, la universitat sanciona aquests estudiants perquè considera que van 'agredir físicament membres del Servei de Seguretat, obstruir el pas i assetjar el cotxe de la degana, així com a accedir al seu ordinador i a la informació que contenia'. Els altres vint estudiants, en canvi, es considera que no van participar en 'accions violentes i coercitives' i només rebran una sanció pública, tot i que els instructors dels expedients també n'havien demanat l'expulsió temporal.

D'entrada es demanava l'expulsió de tots els expedientats

De fet, els instructors demanaven expulsar tots vint-i-sis estudiants de la universitat entre un i onze anys, segons cada cas. En canvi, entre les reclamacions dels estudiants que protestaven contra el procés de Bolonya, una de les més destacades era que no s'expulsés cap estudiant. Segons Arnau Mallol, portaveu del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), les protestes i la pressió dels estudiants i d'alguns professors contra els expedients sancionadors poden tenir quelcom a veure amb la rebaixa de les sancions. Tot i la diferència amb les sancions que es demanaven, el SEPC diu en un comunicat que les expulsions i amonestacions són un atac directe als principis democràtics i una manera de reprimir els qui s'oposen al procés de Bolonya.

Les protestes continuen

Segons explica el comunicat de la UAB, que s'ha enviat tot just després d'un Consell de Govern dedicat a tractar tan sols la situació de la universitat arran de les protestes, la Facultat de Lletres i el Rectorat continuen ocupats pels estudiants, però dilluns es van començar a desocupar les facultats de Comunicació, Ciències de l’Educació, Psicologia, Ciències Polítiques i Sociologia, Ciències i Biociències. També s'hi diu que, en les converses amb els estudiants, s'ha arribat a un principi d'acord tot i que les negociacions s'havien aturat a l'espera de les sancions definitives, un dels punts principals de la protesta i sobre el qual no s'ha arribat a cap acord. Ara, arran dels expedients, els col·lectius d'estudiants que duen a terme les protestes afirmen que no es quedaran de braços creuats.

L'origen dels expedients

Els expedients concerneixen la conducta d'alguns estudiants, segons el vice-rector d'Estudiants en funcions, Joan Carbonell, van actuar amb violència contra persones o van malmetre el mobiliari de la universitat arran de l'ocupació del deganat de la Facultat de Lletres i del rectorat de la universitat, els dies 18 d'abril i 29 i 30 de maig. Carbonell insisteix a dir que de cap manera no condemnen ni ideologies ni posicions polítiques i diu que els qui protestaven van arribar a intimidar la degana de la Facultat de Filosofia i Lletres quan volia sortir de la universitat i a mossegar el braç d'un guàrdia de seguretat. Els estudiants, en canvi, neguen que fessin mal a ningú. David Alfara, un dels expedientats, diu que els expedients afecten representants dels estudiants en algun òrgan de la universitat o militants d'organitzacions estudiantils. Per ell, la qüestió és política perquè els estudiants que van participar en la protesta, però que no militen enlloc, no han estat expedientats.

Alguns d'aquests són membres de la Junta de la Facultat de Filosofia i Lletres, que s'havia de reunir el 29 de maig per aprovar els nous plans d'estudis, cosa que no es va poder fer per les protestes dels estudiants, que van entrar-hi a la força, segons Carbonell. Per això la junta es va tornar a convocar l'endemà a l'edifici del rectorat, on els representants dels estudiants van intentar d’assistir-hi. Els expedientats diuen que era una junta il·legítima, perquè no hi deixaren entrar els estudiants, tot i tenir-hi dret, però Carbonell replica que, amb els representants, també volien entrar-hi molts estudiants per impedir la reunió, com havien fet el dia abans, i que això no es podia permetre. Alguns dels expedientats són acusats d'haver participat en les protestes del 18 d'abril, en què un grup d'estudiants va blocar l'accés al rectorat per impedir la reunió del Consell de Govern.

Segons Carbonell només es van obrir expedients als estudiants reconeguts pel rector, pels altres membres de l'equip de govern i per alguns testimonis, adés en el moment dels fets, adés amb vídeos o de fotografies. Que en cas de dubte s'ha retirat l'expedient, i que per això dels trenta-un del principi, solament n'han prosperat vint-i-sis. Però els estudiants insisteixen que hi ha llistes negres i que el rectorat va demanar que es comprovés la participació en la protesta d'unes persones determinades, conegudes perquè eren representants dels estudiants. També denuncien l'ús indegut dels registres de dades personals.