| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dilluns, 6 de desembre de 2021


diumenge, 15 de febrer de 2009
>

Desmuntant tòpics



Binta Ndao.
ESCRIPTORA D'ORIGEN SENEGALÈS


X. CASTILLÓN.

+ Binta Ndao mostra uns quants llibres seus. Foto: JORDI SOLER

«Escric des que era molt petita», diu Binta Ndao, filla d'un dels grans escriptors de l'Àfrica de l'oest, el senegalès Cheik Aliou Ndao. «Molts africans que vénen a les meves presentacions ho fan perquè m'identifiquen com a filla del meu pare i per això em volen donar suport», afirma aquesta dona hiperactiva, que escriu en diversos idiomes –sobretot en wòlof, la llengua nacional senegalesa, i en francès–, publica i distribueix els seus llibres i, quan els adapta al teatre, també els dirigeix i hi actua. Va néixer a França, però ha viscut a molts de llocs, entre els quals hi ha les Canàries i Catalunya, concretament Girona i Roses. Aquí ha completat la seva formació amb un diploma de mediadora intercultural i amb el nivell B de català. És una apassionada de les llengües i ara vol estudiar japonès. «Les llengües faciliten que em pugui adaptar a qualsevol lloc», diu aquesta dona cosmopolita, que en canvi parla sovint de recuperar les seves arrels senegaleses, com el seu pare, que després d'haver compaginat durant molts anys el wòlof i el francès, ha decidit últimament escriure només en la seva llengua nacional, encara que això li redueixi la difusió.

Al seu web, www.binta.es, l'escriptora presenta detalladament la seva obra: llibres com ara Corazón y alma, que recull poemes en català, castellà, francès, wòlof, àrab i anglès; Mon retour aux sources (la meva tornada a les arrels), un llibre que parla de la tradició, l'amor i la poligàmia, i Querido hermano mío, un recull de poemes sobre la duresa de la immigració. També ha adaptat al teatre la seva novel·la El trío infernal, en què intenta desmuntar uns quants tòpics amb humor. «Sempre es parla de les dones africanes com a víctimes, però en aquesta història d'un home amb tres esposes són elles les que li fan la vida impossible. No tot és blanc o negre.»

«L'estranger sempre es veu com el dolent, però la immigració té molts aspectes positius», reflexiona, i continua predicant amb l'exemple perquè les dones africanes participin més en la societat i en la cultura.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>Una veu sense fronteres

>El teatre i la música com a territori comú

>Amb la maleta plena d'idees

>Animal poètic

>Un escriptor del planeta lumpen

>Contra l'alienació

>Girona, més que un escenari

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.