Un cop més Tintín. Ana Zendrera és de les poques dones que conec que li agrada Tintín. I té especial estimació per l'únic personatge femení de la plantilla (i potser el menys entranyable pels nens): la Castafiore. Aquesta passió té una justificació.

El seu avi José Zendrera Fecha va ser el creador de l'editorial Joventut, en la qual Tintín va parlar català per primer cop.

José Zendrera va ser un editor singular. Va crear una editora per publicar les traduccions dels llibres que necessitava en els seus estudis de professorat mercantil. Va trobar la gràcia a això de l'edició i va impulsar des de la Sociedad General de Publicaciones, la revista Lecturas inspirada en la francesa Lectures pour tous. La seva funció era incitar a la lectura. Més tard, la mateixa capçalera esdevindria un dels títols significatius de la premsa del cor. Paradoxes de la vida.

Quan va crear Joventut, l'avi Zendrera va apostar per la novel·la popular. Una de les col·leccions estava dedicada al relat romàntic. El color rosa de les cobertes distingia la novel·la romàntica d'altres gèneres. D'aquí ve la denominació de novel·la rosa per a qualsevol relat d'amor.

A més de ser néta d'editor, també n'és filla. El seu pare, Pablo Zendrera, home que sempre ha estimat el mar, la muntanya i els viatges, va donar l'accent de les seves dèries a Joventut. I l'editorial es va farcir de títols escrits per aventurers i exploradors.

Tot i que anava per psicòloga, Ana Zendrera va continuar la tradició familiar. Ara enfoca el seu treball en dues grans direccions. D'una banda des del segell Zendrera Zariquiey (els seus dos cognoms) publica llibres sobre història i teoria de l'obra d'Hergé.

Però on deixa anar les seves obsessions més personals és a través de l'editorial Sirpus, on clarament s'expressa la seva passió per altres cultures i la preocupació pel paper de la dona en la societat. En aquesta línia té una col·lecció anomenada Techo de Cristal. Són llibres d'assaig, però en el seu catàleg s'hi pot trobar alguna novel·la. La col·lecció té la intenció de destruir el sostre que impedeix a la dona entrar en un món que veu i viu, que li pertany, però en el qual sempre troba una barrera, ni que sigui invisible, que li impedeix viure en plena igualtat.

Tot i que el sector del llibre és dels que aguanta bé les embranzides de la crisi, no és el mateix cas una gran editorial que pot tenir gran presència mediàtica per la via de premis onerosos, que ser una petita editora. Per això cal tirar de la beta que proporciona internet. Al Facebook, Zendrera ha creat el grup Techo de Cristal. Editorial Sirpus per debatre sobre el projecte en el qual han de participar homes i dones per fer un món just i igualitari.

En aquesta línia humanista, Ana Zendrera planteja en les seves col·leccions dos temes més: l'espiritualitat i la multiculturalitat. Sirpus ha tret un manual d'aprenentatge L'escriptura àrab és fàcil. També ha publicat En el desierto no hay atascos de l'escriptor tuareg Moussa Ag Assarid, que s'ha convertit en un defensor de la seva castigada cultura. Sirpus està a punt de treure un segon llibre de Moussa titulat Los niños del desierto sobre l'experiència d'una escola d'infantil que ell va fundar al bell mig del desert. Aquests dies Moussa és a Catalunya amb la Caravana del Cor, en direcció a Mali, concretament a Tabuye, ciutat de nòmades tuareg, on lliurarà material per als nens de l'escola.

Demà, divendres, a Sitges, la caravana organitza un sopar solidari (Sports Bar. Telefon 93 811 11 00) i dissabte ho farà a Barcelona (Restaurant Carmelitas. Telèfon: 93 412 46 84). La meitat dels vint euros que costa l'àpat es destinaran al projecte solidari.

Demà la caravana també aparcarà al carrer Muntaner (356-358) de Barcelona davant la llibreria Baïbars (Muntaner, 337, 16.30h), on hi haurà una presentació del projecte amb el qual l'editora està plenament involucrada.