| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | diumenge, 27 de novembre de 2022


dissabte, 24 de gener de 2009
>

Paraules de mar



la galeria

JOSEP VICENTE.
La capçalera d'avui és manllevada d'un lèxic marítim editat per l'associació La Mar d'Amics de Palamós, que si hi hagués, com hi hauria d'haver, un reconeixement públic de «benefactor/benefactora», els amics susdits el tindrien ben guanyat: estan intentant no res menys que recuperar-nos el mar. El lèxic palamosí és de barques, ormeigs i feines, però del que es parlarà aquí és dels noms d'un equinoderm marí. De vegades, restaurants l'anuncien «eriçons», error manifest, perquè eriçó és el petit mamífer freqüent als contes d'infants, que té el dors cobert d'espines i la panxa d'un rosat tendre, mòrbid al tacte. L'«organisme autònom» –que no és animal– a què ens referim té diversos noms, tot i que el que s'està imposant és garota o garoina que, veig, prové d'un ètim que vol dir de «closca dura», duresa certament fràgil. Fora d'això, a Sant Feliu de Guíxols en diem orís –potser oriç–, que un amic em diu que deu venir del francès oursin, suposició força plausible. Però el mot més marí i eufònic de tots és bogamarí, bella paraula d'etimologia un xic rebuscada –«boc de mar»–, propi a Tossa, a les Illes i, diuen, al País Valencià. Ara que som a les minves d'hivern, és l'època de fresa dels orissos, una menja de forts sabors marins i, diuen, beneficis eròtics. Avui, al mar matinal de la badia, hi havia una extensió com de plata batuda, llumenetes que es bellugaven, en una conversa de silencis. Potser paraules de mar que esperen jugant entre elles.

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.