| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimarts, 13 de gener de 2026


dijous, 22 de gener de 2009
>

La població gironina es preveu que només creixerà de 130.542 persones fins al 2018

El creixement vegetatiu, el que té en compte naixements i defuncions, projectat serà aquest any de 3.784 persones

LAURA PORTAL. Girona
La població a les comarques gironines només creixerà de 130.452 persones des d'ara fins al 2018. Un estudi de l'Instituto Nacional de Estadística (INE) així ho projecta. Entre aquestes dades, també es mostra com al 2008 la població gironina era de 709.150 persones, però la projecció per d'aquí a deu anys, l'any 2018, serà de 839.692. En xifres absolutes això vol dir que en el període 2002-2008 la població gironina va augmentar de 143.765 persones, però en el 2008-2018 l'increment disminueix i serà de 130.542. El creixement vegetatiu, el que té en compte naixements i defuncions, projectat a la demarcació de Girona serà aquest any de 3.784 persones. Pel 2017 es preveu de 2.831 persones, perquè s'espera que a partir del 2010 hi haurà un decreixement.



L'estudi de l'INE mostra les dades de creixement de la població de l'Estat, detallant-lo per províncies i comunitats autònomes. El resultat de l'estudi és que la població augmentarà fins a un màxim aquest 2009, però que a partir del 2010 hi començarà a haver un decreixement.

Respecte als Països Catalans, el creixement vegetatiu serà de 46.826 persones aquest any i baixarà fins a 23.636 el 2017. Aquesta davallada es deu, bàsicament, al fet que el nombre de defuncions s'incrementarà i el de naixements baixarà. En el cas gironí, es calcula que hi haurà 5.618 defuncions aquest any i 6.416 el 2017. Els naixements, en canvi, passen de 9.402 (2009) a 9.247 (2017).

Un altre element a tenir en compte és la població immigrada. El nombre d'immigrants que es calcula que poden arribar a Girona en el període 2008-2017 és de 132.015. Però el moviment migratori també inclou els emigrants, que s'han previst per aquest mateix període en 63.644. Així, hi ha un saldo migratori de 68.371 persones. A Girona, els immigrants que van arribar al 2002 van ser 11.820 i aquesta xifra va anar pujant fins al 2007, quan van arribar-ne 25.212, però a partir del 2008 la projecció ja anava de baixada, amb 19.638, fins arribar als 13.252 del 2017. La natalitat també té un altre element en contra, que és l'augment de l'edat de les mares. Malgrat haver experimentat un lleuger descens entre el 2003 i el 2007, al 2008 va tornar a pujar. Així, si al 2009 l'edat mitjana per ser mare és de 30,15 anys, aquesta edat anirà pujant fins als 30,32 anys el 2017.



MÉS ESPERANÇA DE VIDA


La dada més positiva d'aquest estudi és la que es refereix a l'esperança de vida en néixer. En aquest cas sí que hi ha un increment considerable. En homes, al 2002, estava en 76,81 anys, i al 2017 està projectada en 80,48. En dones la xifra passa dels 83,30 als 86,46.

L'estudi també ofereix dades per comunitats autònomes. Dues de les comunitats dels Països Catalans són les que tindran un creixement demogràfic relatiu més intens de l'Estat en la pròxima dècada. Les Illes Balears viuran un augment del 15,9% i el País Valencià, del 14,4%, sempre segons les dades projectades en l'estudi.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>El creixement de la població gironina es desaccelerarà a partir de l'any vinent

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.