| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | diumenge, 15 de desembre de 2019


dissabte, 17 de gener de 2009
>

L'última resistència

La lluita fins a l'últim moment de l'exèrcit republicà al Montsant i a Prades va dificultar l'avenç de les tropes franquistes

NATÀLIA BORBONÈS. Reus
Les forces franquistes van trobar resistència en el seu avenç per les comarques del Camp de Tarragona i, per tant, no hi ha haver cap desbandada caòtica i covarda dels soldats republicans, com va vendre després la propaganda triomfal del nou règim. L'enemic va ocupar les principals ciutats del Camp el 15 de gener de 1939 sense trobar resistència perquè els morts i els combats s'havien produït dies abans a la serra de Montsant i a les muntanyes de Prades. Són episodis poc coneguts però que, a poc a poc, van sortint a la llum tal com es va evidenciar dijous passat en una conferència a l'Arxiu Històric Municipal de Reus i que va ser el primer acte d'un cicle dedicat al setantè aniversari de la fi de la Guerra Civil i la consegüent ocupació franquista de la ciutat.


+ Refugi antiaeri excavat en un cingle de la serra de Montsant. Foto: SALVADOR PALOMAR

Durant la xerrada, Salvador Palomar i Ezequiel Gort van oferir dades del projecte d'investigació que ha dut a terme l'associació Carrutxa sobre els intensos combats de la Guerra Civil que es van desenvolupar a la serra de Montsant [vegeu El Punt de 17 de novembre del 2008]. A aquestes dades van afegir les dels cruents combats que es van desenvolupar a les Deveses de Prades entre el 6 i el 9 de gener de 1939, i dels quals fins ara s'ha parlat poc. De fet, un dels pocs estudis que es conserven de les batalles de les serres de la Llena i Montsant i de Prades és el que va publicar fa cinc anys l'investigador Miquel Martorell Garau, en què segueix el rastre dels soldats enterrats a les fosses comunes dels cementiris de Cornudella i d'altres poblacions de la zona. Els combats de Prades van ser duríssims, descriu Palomar: «Els franquistes van posar en primer terme el Tabor de regulars número 4 d'Alhucemas, format per les tropes marroquines. Aquest batalló va ser pràcticament exterminat per tota la munició que els quedava als republicans, els quals es van haver de retirar cap a Capafonts. D'aquesta manera, va anar caient la muntanya en poder dels franquistes.» D'aquella batalla no es pot precisar el nombre exacte de combatents republicans que van caure, probablement «centenars». Sí se sap, per testimonis orals, que van quedar al ras. Posteriorment, els franquistes van crear batallons de nens i vells per recollir la documentació de tots els caiguts. Els del seu bàndol van ser recuperats i retornats als seus pobles d'origen, una tasca que va dur a terme la Sección Femenina (branca femenina de la Falange). Els moros van ser sepultats en fosses comunes fora dels cementiris.

Tant al Montsant com a les muntanyes de Prades, doncs, els republicans havien creat posicions sòlides de resistència que refuten la idea d'una presumpta desbandada dels seus soldats. Malgrat la desigualtat de mitjans, amb un exèrcit franquista que avançava imparablement a força de sacrificar les vides humanes (les tropes marroquines eren carn de canó) i un de republicà esgotat i vivint les seves últimes hores, l'última resistència republicana va permetre obrir un corredor que tenia l'epicentre a la Venta del Pubill, prop de Cornudella, per on s'anaven evacuant les últimes files republicanes del Montsant i Prades cap a Reus i Tarragona. El 14 de gener es va produir l'evacuació cap a Reus, on els trens, la vigília de l'ocupació de la ciutat, encara funcionaven per traslladar a Barcelona soldats, veïns i refugiats que volien escapar de l'enemic. I de Barcelona, molts van emprendre tot seguit el camí de l'exili. La gent que es va quedar a Reus va rebre amagada i amb silenci (res de cap banda municipal que tocava durant l'arribada dels vencedors, una altra aberració de la propaganda franquista) unes tropes que van entrar a peu i encapçalades pels soldats marroquins.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>Noves estadístiques del Reus bombardejat

>L'exposició «Pau Casals i l'exili» recala al port de Tarragona

>Dos audiovisuals mostren la tragèdia de la presó de Pilats i els bombardejos a Tarragona

>Dos audiovisuals mostren la tragèdia de la presó de Pilats i els bombardejos a Tarragona

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.