| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 6 d'octubre de 2022


divendres, 16 de gener de 2009
>

Pluja milionària per als cellers modernistes

«La Caixa» i la Generalitat signen un conveni per rehabilitar i difondre nou cooperatives, amb una inversió de 3,6 milions

CARINA FILELLA. Cornudella de Montsant
L'escriptor Àngel Guimerà va batejar el Celler Cooperatiu de l'Espluga de Francolí com la Catedral del Vi, un apel·latiu que actualment s'ha estès a les altres construccions cooperatives modernistes del territori. Per «preservar i mantenir» el seu valor patrimonial, l'Obra Social de «la Caixa» va signar ahir un conveni amb la Generalitat de Catalunya segons el qual farà una injecció de 3,6 milions d'euros per a obres de restauració i també de difusió. La cooperativa de l'Espluga, obra de Pere Domènech, és una de les nou beneficiades. Les altres vuit són totes obra de l'arquitecte Cèsar Martinell: Nulles, Barberà de la Conca, Rocafort de Queralt, Cornudella de Montsant, Falset, Gandesa, el Pinell de Brai i, a les comarques de Lleida, el celler de Sant Guim de Freixenet.


+ Joan Manuel Tresserras i Jaume Lanaspa, ahir. Foto: J. FERNÀNDEZ

El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, i el director de l'Obra Social de «la Caixa», Jaume Lanaspa, van signar ahir el conveni en un lloc poc habitual: sobre dues de les bótes de vi que hi havia al Celler Cooperatiu de Cornudella de Montsant. Aquest celler del Priorat, construït entre els anys 1919 i 1922, és obra de l'arquitecte Cèsar Martinell (Valls, 1888 - Barcelona, 1973), el mateix que va dirigir les obres de sis cellers cooperatius més de les comarques de Tarragona: els de Nulles, Barberà de la Conca, Rocafort de Queralt, Falset, Gandesa i el Pinell de Brai, a més del celler de Sant Guim de Freixenet, a les comarques de Lleida. Tots aquests, a més del de l'Espluga de Francolí, l'únic que és obra de Pere Domènech Roura, fill del també arquitecte Lluís Domènech i Montaner, seran els beneficiats per la inversió de 3.620.000 euros que farà l'Obra Social de «la Caixa» i que ahir va oficialitzar amb la signatura d'un acord amb el conseller de Cultura de la Generalitat. Aquesta actuació es planificarà en el període comprès entre els anys 2008 i 2013.

La inversió servirà, bàsicament, per reforçar i consolidar l'estructura d'aquests edificis modernistes, a més de restaurar-ne les façanes i les cobertes (vegeu el gràfic). «Seran intervencions quasi artesanals i els professionals que executin les obres tindran molta cura i respecte per aquest patrimoni», va dir ahir Lanaspa.

Pel conseller Tresserras, la riquesa d'aquests cellers cooperatius no només es basa en la seva arquitectura i el seu valor artístic, sinó que també exemplifiquen «el talent emprenedor de la societat catalana i l'esforç d'un poble» de tirar-los endavant després d'una crisi com la de la fil·loxera, que va sacsejar el camp català a finals del segle XIX. «Aquests cellers són el resultat de l'èxit d'una generació després d'un període de crisi; d'una generació que es va refer i que anava caminant cap a la modernitat», va manifestar el conseller, que va destacar que aquests cellers «són temples del treball, de les classes populars».

La rehabilitació de les nou cooperatives modernistes també ha de servir, segons Tresserras, per impulsar l'atracció turística i «variar l'economia en uns municipis que, principalment, tenen com a base l'agricultura». «Amb aquestes actuacions busquem una activitat de restauració del patrimoni cultural, però també que sigui un exemple que el patrimoni no és un luxe sinó una font de generació de valors, una peça de l'economia que estem abocats a construir», va afirmar.

Els cellers cooperatius de Cèsar Martinell –que va ser deixeble de Gaudí– representen una manifestació arquitectònica visible del que va ser el cooperativisme agrari a Catalunya a finals del segle XX i començament del segle XX. Va construir una cinquantena d'aquests edificis, i l'any 2002 van ser declarats per la Generalitat bé cultural d'interès nacional.

«És una arquitectura que es fa per encàrrec de les societats cooperatives; són edificis que busquen la màxima eficiència però que, com que són obres col·lectives, busquen també l'elegància. Per això tenen un caràcter excepcional», va destacar el conseller Tresserras, que en la seva visita a Cornudella estava acompanyat per l'alcalde, Josep Maria Castan, i pels alcaldes i presidents de les altres cooperatives beneficiades pels ajuts.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>Martinell, a internet

>Injecció de 3,6 milions per rehabilitar vuit cellers modernistes.

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.