| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | diumenge, 24 de maig de 2020


dilluns, 12 de gener de 2009
>

Les CUP superen el municipalisme i obren la porta a la política d'abast nacional

Consideren «esgotada» la via autonòmica i aspiren a ocupar un espai polític «orfe»

EMILI BELLA. Barcelona
Les Candidatures d'Unitat Popular (CUP) deixen de cenyir-se estrictament al municipalisme i obren la porta a fer el salt a la política d'àmbit nacional. A presentar-se, per tant, a unes eleccions al Parlament. Així ho va decidir ahir l'assemblea que l'organització va celebrar a Mataró, per 184 vots a favor i 94 en contra. A partir d'ara, les CUP començaran a caminar per configurar un discurs unitari sobre les qüestions que afecten el conjunt del país i convertir-se en el referent de l'esquerra independentista. Consideren que hi ha un espai polític «orfe» integrat per ciutadans decebuts amb els partits i amb un sistema autonòmic «esgotat».


+ L'assemblea nacional de les CUP es va reunir ahir a Mataró. Foto: EL PUNT

La via autonòmica s'ha demostrat ineficaç per a les aspiracions nacionals de Catalunya amb episodis recents com ara la negociació del finançament i l'aprovació d'un Estatut que impedeix la unitat territorial dels Països Catalans i perpetua la divisió regional en autonomies. Les CUP, candidatures independentistes i d'esquerres, dibuixen aquest panorama i volen atraure els «cada cop més» ciutadans decebuts amb les formacions polítiques existents i amb el sistema. «No hi ha un més enllà del sistema autonòmic», va dir Josep Anton Vilalta, membre de la secretaria nacional de les CUP i regidor de Torà.

Després de consolidar un espai en el món municipal, amb presència a una setantena de municipis dels Països Catalans i més d'una vintena de regidors, les CUP comencen ara una etapa nova en què, sense abandonar el municipalisme, hauran de mullar-se i fixar posicions comunes en àmbits que afecten el conjunt del país: «Qüestions que fins ara ens podíem permetre el luxe de no pronunciar-nos en l'àmbit local perquè és més còmode», va reconèixer Vilalta.

La reorientació arriba a càrrec de les assemblees de Lleida, Manresa i Sant Celoni, que van imposar la seva ponència –La CUP, l'alternativa necessària– amb 161 vots, davant dels 127 que van arrossegar les tesis contràries, que advocaven per mantenir-se en l'àmbit municipal –posició defensada per Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Valls, Sallent, Sant Pere de Ribes, Martorell i Capellades–. Finalment, la ratificació del document va recollir els suports de 184 membres de l'assemblea i el rebuig de 94. Els assistents també van debatre una tercera ponència, molt similar a la guanyadora, del sector Vallès Occidental i Badalona, que va ser la primera a caure.

L'assalt al Parlament encara queda lluny. De moment, volen recollir més suport de la societat civil, amb contactes amb sindicats i organitzacions de tota mena. La decisió de presentar-se als comicis autonòmics queda «oberta» en funció de si es recullen els suports, i es confirmaria en una altra assemblea.

Tot i que a l'assemblea no es va parlar explícitament de cap altre partit, és evident que les CUP es disputen part dels votants amb ERC. Així, les candidatures volen convertir-se en el referent de l'esquerra independentista nacional, tal com ja han aconseguit –segons Vilalta– als municipis, amb el suport d'organitzacions com ara Maulets, Moviment de Defensa de la Terra, Endavant, Cajei, i de casals i entitats locals diverses.

Amb l'assemblea de Mataró, les CUP fan un pas més en el procés de definició de les línies estratègiques, que van començar l'any passat amb l'aprovació d'uns estatuts nous com a conseqüència de la diversitat interna i el creixement que ha experimentat la formació des del rellançament de l'any 1999. El precedent de les eleccions al Parlament europeu del 2004 es va tancar amb només 9.285 vots arreu de l'Estat espanyol. Però els cinc regidors obtinguts en llistes no compartides a les municipals del 2003 es van multiplicar ara fa dos anys i van passar a ser més de vint.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>Les CUP superen el municipalisme i obren la porta a la política nacional

>Les CUP superen el municipalisme i obren la porta a la política nacional

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.