| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 19 d'octubre de 2017


diumenge, 11 de gener de 2009
>

Reviscolen els moviments antieòlics

Les sentències favorables del TSJC reorganitzen les plataformes contràries, que ja preparen mobilitzacions conjuntes

Ò. PALAU M. LACÀRCEL. Tarragona
Les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, conegudes aquesta setmana, que determinen que els parcs eòlics de les serres del Tallat i Vilobí, entre la Conca de Barberà, l'Urgell i les Garrigues, vulneren la llei d'urbanisme perquè són en sòl rústic, no només han estat acollides amb alegria, pel precedent que suposen, entre els col·lectius del Camp i l'Ebre que s'oposen als projectes que hi ha en dansa, sinó que els farà reviscolar el vessant més reivindicatiu. Plataformes gairebé inactives, com la de la Conca, anuncien trobades imminents, i ja es preveu per la setmana entrant una reunió entre moviments de tot el país per organitzar accions conjuntes. Pendents que s'aprovi el decret d'energies renovables que prepara el govern, el debat eòlic torna a estar sobre la taula.


+ En la imatge es pot observar que el coll de la Garganta queda exclosa de la Xarxa Natura 2000, que afecta a la carena del Tormo.

Les resolucions del TSJC s'han produït en el millor moment i han estat ben rebudes per les plataformes antieòliques del territori, que havien vist que els darrers anys proliferaven els projectes mentre la via judicial endegada s'allargava sense data. L'advocat ambientalista Albert Calduch, defensor de bona part de les causes, resumeix la base de la sentència: «No era lògic que es posés una instal·lació industrial sobre sòl rústic; fins ara s'ha deixat que els promotors regulessin el sector.» Tot i que admet que la regulació fa uns anys de la Xarxa Natura 2000, que fixa una sèrie d'espais protegits, «hi ha posat més seny», recorda que «s'ha de pesar en una balança la generació d'energia i la protecció del medi, i llavors es veu que la mica més d'energia que es produeix fent els parcs a les carenes no compensa la gran afectació sobre la natura, el paisatge i les espècies animals, sobretot les aus». Calduch, com ja passa en molts llocs d'Europa, és partidari de situar els aerogeneradors «en zones habitades, com ara polígons industrials».



DUBTES.
Calduch creu que la sentència «obre camí», perquè la situació de molts altres parcs podria ser irregular. No cal anar gaire lluny del Tallat, on hi ha els parcs eòlics afectats per la sentència, per trobar-ne un exemple. Fonts de l'Ajuntament de Conesa, a la Conca de Barberà, –on en les últimes eleccions municipals va guanyar precisament un grup alternatiu sorgit de la lluita antieòlica– admetien aquesta setmana que els dos parcs que s'hi tramiten finalment «també estan en sòl rústic», per la qual cosa ara els sorgeixen els dubtes sobre si han d'atorgar o no la llicència d'activitat, l'últim tràmit que falta per construir-los. En tot cas, justificaven la seva acció fins ara: «A tu Urbanisme et diu que tiris endavant, i ho fas.»

SATISFACCIÓ.
Tot i que queda materialment envoltat pels molins, els parcs del Tallat i Vilobí no afecten ni un pam del terme de Senan, que al seu dia s'hi va oposar rotundament. L'alcaldessa, Núria Albà, s'alegra per les sentències, i reflexiona que «la Generalitat haurà de prendre ara alguna decisió». La notícia encara és calenta, però ja avança: «Suposo que la gent que vam ser fa uns anys en la lluita ens tornarem a reunir per valorar-ho i veure què fem.» Així ho confirma Francesc Calbet, un dels signants de la denúncia ara resolta, i membre de la gairebé inactiva Plataforma per Senan: «Som poca gent i estem molt cansats, però la sentència ha estat una gran alegria per a nosaltres, i suposarà una reactivació de la mobilització.» Calbet recorda que «Senan va mantenir una posició molt ferma contra els parcs, tant el poble com el consistori», però lamenta: «A les poblacions del costat ha creat molta divisió, perquè n'hi ha que només hi veuen el benefici econòmic.» En tot cas, i en espera de «veure com s'acaba el recurs que hi volen presentar», ja avança que organitzaran «un acte massiu a principi de març, una marxa entre Montblanquet i el santuari del Tallat», a la qual segurament convidaran altres col·lectius amb els quals encara mantenen contactes. Calbet, abans, vol aclarir: «No estem contra les energies renovables, però no volem que es facin d'aquesta manera, amb una concentració enorme de molins, sense cap sentit paisatgístic ni compatibilitat urbanística.»

«EL COLLET DELS FEIXOS ÉS IL·LEGAL.»
També força satisfeta d'entrada es mostra Roser Vernet, de la Plataforma per la Defensa del Patrimoni Natural del Priorat, que creu que la resolució «és important perquè posa de manifest que les coses no s'han fet com caldria». «Com a mínim som a temps de fer bé el que falta», apunta. Això sí, segons ella el dictamen «hauria de ser retroactiu», i aquí ja es mostra més escèptica, vistos els antecedents: «Tenim una carta de la Generalitat que ens dóna la raó, ja que ja admetia abans que es fes que el parc del Collet dels Feixos, a la Teixeta, és il·legal, però el van tirar endavant igualment». «Hi ha pressions molt fortes de les empreses que prevalen sobre l'administració», lamenta Vernet.

ESTUDIS CONJUNTS A LA TERRA ALTA.
La Plataforma per la Defensa de la Terra Alta també es mostra satisfeta per les dues sentències, ja que entén que així es fan visibles algunes de les seves reivindicacions i es posen de manifest les irregularitats comeses tant per les empreses eòliques com per la mateixa Generalitat. «La majoria de parcs s'han tramitat moguts per interessos econòmics i no generals. La Generalitat i les empreses han abusat del seu poder», es queixa un dels membres del col·lectiu, Xavier Fortuño, que hi afegeix: «Ara s'hauran de revisar la majoria de parcs, ja que s'han fet en moltes ocasions de manera precipitada, i a banda d'haver saltat la normativa urbanística també han comès irregularitats en altres sentits, com ara haver-se tirat endavant tot i haver-hi informes desfavorables sobre la fauna i el medi.» Fortuño considera que els estudis d'impacte ambiental i paisatgístic no s'haurien de fer només de cada parc individualment, sinó també per al conjunt del territori afectat. Això s'hauria de materialitzar aixecant el prisma i dibuixant una macrocentral als territoris afectats per parcs eòlics, com a suma de totes les que hi ha projectades, la qual també tingués estudis ambientals propis. «Aquesta globalitat donaria una visió molt més definida de l'afectació dels territoris», considera Fortuño. La setmana vinent, en tot cas, ja avança que plataformes de tot Catalunya en defensa del territori es reuniran per buscar una estratègia comuna d'ara endavant i materialitzar les reivindicacions en una mobilització conjunta abans de la primavera.

LA CONVIVÈNCIA.
Josep M. Font, del col·lectiu Terra i Vent de Tots de la Fatarella, es mostra menys animat per les sentències, tot i que tenen presentats dos recursos semblants contra els projectes previstos al poble. «El problema aquí no és jurídic, sinó de convivència», afirma amb tristesa. «Com que l'afectació és tan gran, i a alguns veïns els expropien terrenys i a altres no, hi ha una guerra al poble.» «L'important és veure com seguim convivint, i això no ho podrà arreglar cap tribunal», constata.


 NOTÍCIES RELACIONADES

>Al·legacions al prioratí coll de la Garganta

>Al·legacions al coll de la Garganta

>Les plataformes demanen que el futur decret afecti parcs aprovats en espera de fer-se

>Unes sentències que reobren el debat eòlic a Catalunya

>Les plataformes del Camp i l'Ebre revifen el debat eòlic

>El rebuig a les grans centrals eòliques es rearma

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.