| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | divendres, 13 de desembre de 2019


diumenge, 28 de desembre de 2008
>

¿Els mots estrangers també són catalans?

La societat catalana tendeix a preferir la denominació original i el perquè cal buscar-lo en la fase inicial de la difusió: el fet que el terme ja es conegui en la llengua original és vital per a la continuïtat d'aquest estrangerisme

tribuna
Filòleg


JOAN ABRIL ESPAÑOL..

Best seller, hit, pay per view, self-service, lifiting, sex-appeal, single, on-line, boy scout, byte, ranking, cowboy, tutti-fruti o prêt-à-porter són estrangerismes amb més o menys vitalitat a la societat catalana, són estrangerismes recollits en un excel·lent llibre de Xavier Rull titulat Els estrangerismes del català (com són i per què en tenim), una obra que analitza del dret i del revés tots els factors reals i hipotètics de les paraules estrangeres en un país com és el nostre, que importa més que no pas exporta. Rull ens diu que els mots que hem apuntat al principi de l'article «poden» canviar-se per una fórmula catalana: èxit (tant si és un llibre com si és una peça musical), pagar per veure, autoservei, estirament de pell, atractiu, senzill, en línia, escolta, octet, classificació, vaquer, totcolor i a punt d'endur.

No sempre és fàcil de fer-ne la traducció, no pas perquè no existeixi un terme pròpiament equivalent (deixant a banda les paraules que representen realitats culturals exclusives del país que les produeix), sinó perquè hi ha fenòmens més socials que lingüístics que «dificulten» la difusió del terme català. Fixem-nos, per exemple, en el mot best seller: malgrat que la paraula èxit podria escaure en el context en què es diu, no deixa de ser un mot que va a remolc de l'activitat terminològica anglesa; dit d'una altra manera: s'ha parit des de la cultura i mentalitat anglòfona i, per tant, ens agradi o no, condiciona i molt la dinàmica lingüística catalana, condiciona el sistema i, quan els manlleus arriben amb un nivell massa cabalós, aleshores fan trontollar l'intent d'adaptació o traducció de la llengua que els acull.

El factor social influeix La prova que els factors socials influeixen en l'acceptació o no d'estrangerismes la tenim en l'obertura de les portes normatives al terme freelance, com també copyright, playback, fondue... (precisament a aquest darrer terme se li va fer un tractament facial revestint-lo amb la grafia «fondí», proposta que va durar quatre dies per recuperar la pell original francesa). Factors de singularitat, de prestigi social, reforçats per la posició econòmica del país o països d'on vénen els estrangerismes fan variar el rumb de les possibles traduccions i justifiquen més encara la forma original intacta.

Xavier Rull ens explica les motivacions i repercussions socials, la interferència lingüística en tots els seus àmbits, els tipus de manlleus... i un grapat de coses més que fan que la densa reflexió d'origen lingüístic apunti a un debat plenament social.

¿Però què hi ha rere un estrangerisme? Diuen que rere un bon polític hi ha un gran assessor, que rere un home culte i educat, hi ha una dona més culta encara i intel·ligent o que rere un estrangerisme sempre hi ha un factor econòmic, de mercat, de poder social dissuasiu. No és pas casualitat que el terme software tingui l'acceptació que ha tingut, gràcies a la capacitat econòmica del país poderós per excel·lència com és els Estats Units. Ni tampoc que el cuscús, de l'àrab kuskus, sigui un plat que s'ha anat introduint gràcies a les onades immigratòries que hi ha hagut darrerament a Catalunya: l'any 2008 la població estrangera supera la xifra d'un milió d'habitants, segons dades de l'Idescat, la qual representa el 15% de la població resident a Catalunya.

Un dels organismes experts en terminologia com és el Termcat ens diu que el manlleu és la designació primera amb què coneixem els conceptes nous i, per tant, és considerat la forma «original», la real, la que «de debò» designa aquests conceptes, perquè és la forma que hem après inicialment. Entre coixí de seguretat i airbag, la societat catalana tendeix a preferir la denominació original, que òbviament per a molts serà l'autèntica. El perquè l'haurem de buscar en la fase inicial de la difusió: el fet que el terme ja es conegui en la llengua original en una primera etapa és vital per a la continuïtat immaculada d'aquest estrangerisme i un repte més per al català que l'acull.

Mentre raonem les causes dels estrangerismes, subtilment l'anglès ens visita diàriament en el programari de les fotocopiadores, càmeres de vídeo, ordinadors i tot el que hi vulgueu afegir. Ara que tenim els perquès ens cal l'atenta consciència ciutadana.



Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.