| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 21 de setembre de 2017


dissabte, 27 de desembre de 2008
>

No estan per festes

Els estudiants que passen el Nadal tancats a la UB prefereixen mantenir les seves activitats per alimentar el debat que fer grans celebracions

IVAN VILA. Barcelona

 Foto: GABRIEL MASSANA

 Foto: GABRIEL MASSANA

+ Estudiants reclosos a la UB, preparant el dinar de Sant Esteve, a dalt i a baix a l'esquerra, i netejant. Foto: GABRIEL MASSANA

Una vintena d'estudiants fan la sobretaula al rebedor de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona. No hi ha torrons, i el cafè no surt de cap Nespresso d'última generació, sinó d'una clàssica cafetera domèstica de les de tota la vida. No esperin trobar-hi els tovallons de roba brodats d'aquells que havien estat tot l'any tancats al calaix; aquí són de paper. No busquin les copes de les ocasions especials; aquí i ara toquen gots de plàstic, per al cafè o per al cava; perquè un parell d'ampolles d'escumós són un dels pocs indicis que avui és Sant Esteve. Al capdavall, per a aquests joves que han optat per no tornar a casa per Nadal i mantenir el seu desafiament al pla de Bolonya en forma de tancament al rectorat de la UB, no és un dia de festa. Ells no estan per festes. «Potser els àpats s'allarguen una mica més, i alguna nit també, però aquí tenim feina. Tenim exàmens i molta gent treballa», recorda el Julio.

L'àpat no ha estat gens excepcional: patates, arròs, verdures. El dinar de Nadal va ser una mica més lluent: hi va haver escudella, amb un brou cortesia de la mare del Joel, estudiant d'enginyeria industrial a la UPC, que es queixa que ara es destacarà d'ell això, el brou de la mare. Es queixa perquè el que ells hagin dinat el dia de Nadal, o com s'organitzin durant el tancament, o si van a dormir tard o no a la nit són qüestions banals, insisteix. El que té interès és l'escudella d'idees; els motius que els han dut a atrinxerar-se aquí. «Cal que s'entengui què hi ha al darrere», completa l'Edurne, a punt d'acabar antropologia a la UB, i que fa una petició: «Demanem un debat, però no només amb els rectors, Blanca Palmada [comissionada d'Universitats] o amb la ministra [de Ciència i Innovació, Cristina] Garmendia, sinó amb la societat, i la societat no és el Círculo de Empresarios».

El que batega darrere de Bolonya és, per l'Edurne i els seus companys, «una elitització de la universitat» i «una concepció utilitarista del coneixement», que no considera el fet que «la producció del coneixement és bàsica en qualsevol societat», rebla el Julio, estudiant d'història. Ja ho veuen, en aquesta sobretaula, en comptes de polvorons, es masteguen grans conceptes. Com a lectura nadalenca, l'Edurne, que cita Orwell i Tocqueville, ha triat droga dura: els estatuts de la UB, i el Julio fa seva la tesi de l'elogiada última pel·lícula de Nicolas Klotz, La question humaine: les empreses usen amb els seus empleats estratègies de control social comparables amb les que feien servir els nazis. Una interpretació extrema de la deriva neoliberal que ells detecten i que l'Edurne sintetitza de manera més suau: «Hem passat a considerar les relacions humanes en termes d'economia de mercat. Parlem d'invertir temps, per exemple». Una mercantilització relacional de la qual aquestes dates que el grup de resistents passa entre tovallons de paper, gots de plàstic i xerrades divulgatives, són el paradigma, el punt àlgid. Com Bolonya és, per ells, la gota que fa vessar un got que portava lustres omplint-se –el de la degradació de la universitat pública–, i que consideren que atempta, ni que sigui subreptíciament, contra l'autonomia universitària i la llibertat de càtedra.

Per això no volen que els acusin d'antisistema, perquè «s'està confonent la defensa de la universitat pública amb altres moviments», diu el Joel. I per això no han volgut interrompre la seva reclusió, ni les activitats que programen. Com la xerrada sobre la llei d'educació de Catalunya d'ahir al vespre. Per combatre «l'individualisme del mentre jo estic bé, no em preocupo, i quan estic malament, no sé com reaccionar perquè no ho he fet mai», explica el Julio. Per contrarestar la idea que els estudiants mai no arrisquen ni sacrifiquen res en les seves protestes. I perquè el seu missatge arribi a la gent, més enllà de l'anècdota de com han passat el Nadal. «Primer ha d'arribar la informació. Després, una cosa és que arribi el que dius, una altra que algú ho comparteixi i una altra que algú és mogui, però la clau és la informació», conclou l'Edurne. I no defalliran, diuen. «Ja estic pensant en com passar aquí el proper estiu», adverteix el Julio.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>Els contraris al pla de Bolonya es mantenen ferms també per Nadal

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.