| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | diumenge, 19 de setembre de 2021


divendres, 12 de desembre de 2008
>

Fraga proposa «penjar d'algun lloc» els nacionalistes per saber el seu pes polític

L'exministre franquista indigna CiU i ERC: l'acusen de voler restaurar la pena de mort i censuren la seva «impunitat»

O.A.-ETXEARTE S.PICAZO. Barcelona
L'exministre franquista i actual senador del PP, Manuel Fraga, va etzibar ahir sense embuts que s'hauria de ponderar el pes dels partits nacionalistes «penjant-los d'algun lloc». Fraga no va voler precisar què volia dir exactament amb aquesta frase i només va afegir que «el nacionalisme, per definició, és contrari a la defensa d'Espanya». Les paraules del fundador del PP, que va expressar el seu «escàndol» per la proclama del diputat d'ERC, Joan Tardà, de «Visca la república; mori el borbó!», van indignar els partits catalans. CiU va acusar-lo de voler «reinstaurar la pena de mort dirigida només contra els nacionalistes». Esquerra Republicana, que encara paeix la polseguera mediàtica i política aixecada contra Tardà, va censurar la «impunitat» de l'exministre de la dictadura.


+ Manuel Fraga, un dels impulsors de la Constitució espanyola, en l'acte del trenta aniversari, dissabte passat. / Foto: EFE

En un esmorzar al Foro Nueva Sociedad, a Fraga se li va preguntar si s'hauria de ponderar el pes dels partits nacionalistes. I ell va respondre: «S'hauria de ponderar penjant-los d'algun lloc.» Però l'exministre franquista d'Informació (62-69) i de Governació (75-76) també va referir-se a la polèmica proclama de Tardà. És de les «coses més gruixudes, va dir, que he escoltat en la meva vida». Per això no va amagar el seu «profund menyspreu». L'expresident de Galícia va acusar el diputat republicà al Congrés d'«insultar» el rei i de voler «pressionar» les deliberacions sobre l'Estatut del Tribunal Constitucional, que Tardà va titllar de «corrupte».



«MANS TACADES DE SANG»
Precisament Tardà va acusar el gener passat el president honorari del PP de tenir «les mans tacades de sang» per les sentències de mort –des del comunista Julián Grimau als anarquistes Granados i Delgado– aprovades pels diferents governs franquistes en què Manuel Fraga tenia una participació decisiva. El mateix Fraga mai no va demanar perdó i ha justificat els ajusticiaments de la dictadura de Franco.

Fonts d'Esquerra van denunciar la desproporció a l'hora de mesurar els comentaris de Fraga i Tardà, ja que la fiscalia va actuar d'ofici contra el republicà i encara no ha demanat cap informe sobre les paraules del dirigent del PP. El president d'ERC, Joan Puigcercós, va criticar que «hi ha certa impunitat amb persones com Fraga» i va assegurar que «si s'apliqués una llei de memòria històrica com la d'Alemanya o Itàlia, Fraga no podria dir el que ha dit». Tanmateix, segons Puigcercós, l'actual senador del PP té ara «tot el dret a dir el que vulgui», malgrat que «quan era ministre d'Informació no era aquest el seu criteri sobre la llibertat d'expressió».



MAS TAMBÉ CRITICA FRAGA
El líder de CiU, Artur Mas, també va censurar les paraules de Fraga, i fins i tot el va acusar de voler reinstaurar la pena de mort. El mateix Mas va recordar al dirigent del PP que el govern de José María Aznar va governar entre els anys 1996 i 2000 «precisament amb el suport dels nacionalistes» (CiU i el PNB). Per això, segons el líder convergent, les paraules de Fraga són «totalment fora de lloc» en un estat que ha recuperat la democràcia fa poc més de trenta anys. Finalment, Iniciativa per Catalunya va instar el PP a retirar l'escó de Fraga al Senat per la seva actitud «poc democràtica» i que només «és digna d'un exfranquista».

CONTRA L'ESTAT AUTONÒMIC
Amb motiu dels acabats de complir trenta anys de la Constitució, Fraga també va advocar per reformar el Senat amb l'objectiu que «tingui els poders que preveu la constitució» i que permetria «tancar» l'«Estat autonòmic». Concretament, el senador popular va lamentar que la cambra alta no estigui preparada per aplicar l'article 155, que estableix que si una «comunitat autònoma» no compleix «les obligacions de la Constitució o altres lleis» o bé atempta «greument contra l'interès general d'Espanya», el Senat podria forçar-la a fer-ho en cas que un president territorial s'hi negués.


 NOTÍCIES RELACIONADES

>El PSOE vol ara que el PP desautoritzi el seu fundador

>Fraga proposa «penjar d'algun lloc» els nacionalistes per saber el seu pes

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.