| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | diumenge, 25 d'octubre de 2020


dimecres, 3 de desembre de 2008
>

La societat canvia, i els noms també

Catalunya, com a país receptor de nova immigració, ha vist com els darrers anys els pares estrangers han fet créixer els índexs de natalitat. El resultat és que tenim menys Jordis i més Mohameds

tribuna
Filòleg


JOAN ABRIL ESPAÑOL..

La societat canvia, i els noms també. Canvien els hàbits, que són el resultat d'un nou mapa social, no tan sols per l'arribada d'immigrants, sinó perquè els immigrants dels anys seixanta o setanta també han mantingut un pòsit cultural que les generacions més joves han continuat. ¿Pèrdua de catalanitat? ¿Reflex d'un canvi cultural a la Catalunya del segle XXI?

Catalunya és un país receptor de nova immigració que ha vist com els darrers anys els pares estrangers han fet créixer l'índex de naixements. Segons l'Idescat, el 2007 van néixer gairebé 84.000 nadons, una xifra que suposa un augment d'un 2% respecte al 2006 i que situa la natalitat a nivells semblants als registrats a finals dels anys 70. ¿Les causes?: gairebé tres de cada deu nadons tenen un dels pares o tots dos estrangers.

Un reflex també de la nova geografia social a Catalunya és l'evolució dels noms de fonts als nadons, per exemple. Si Mohamed l'any 1996 es trobava en la posició número 100 i tenia una freqüència de 49, l'any 2007 (en onze anys) ha escalat fins a la posició número 30 i gaudeix d'una freqüència de 324 casos. És un exemple prou il·lustratiu d'un sector cultural de la immigració a Catalunya, sense comptar els noms xinesos, que també n'hi ha, encara que no pas amb la freqüència del que acabem d'esmentar.

Jordi recula Per contra, el nom catalaníssim Jordi, l'any 1996, el trobem a la quarta posició i amb 719 de freqüència. L'any 2007, onze anys més tard, recula fins a la posició 20 amb una freqüència de 462. ¿L'explicació? Senzilla de tan evident: els «catalans» fertilitzem menys, i, per tant, de Joans, Joseps i ases ja no n'hi ha per totes les cases. ¿Haurem de canviar el refranyer català? Haurem de buscar una nova frase representativa dels signes dels nous temps? ¿Podríem dir, per exemple, que d'«Alejandros i Mohameds n'hi ha per tots els indrets»?

Un altre punt d'interès dels noms de persona són els diminutius o hipocorístics. Ara mateix hi ha uns criteris més flexibles que no pas fa uns quants anys, en què l'ús de Mariona, Quim, Pep o fins i tot Laia era concebut com a malsonant o despectiu per al futur receptor del nom. Aquests noms i d'altres de semblants tenen prou substantivitat o autonomia com a noms independents de l'original.

El pols de la societat respecte a certes modes o tendències també es nota en els noms que posen els pares als seus fills. La moda del nom de l'actor Kevin Costner també es mesura per anys: el 1996, en una època més florent de l'actor, els nadons kevinians eren a Catalunya 206 i tenien la posició 35. En canvi, el 2007, l'any passat, el nom de l'actor veiem que ha perdut pistonada, perquè ha passat a la posició 72 i amb una freqüència de 110.

Els noms de jugadors també és com una mena de termòmetre de la societat i un mirall de com viu els esdeveniments esportius, la passió per un color i concretament per algun jugador emblemàtic. És clarament el cas de Samuel Eto'o: el 1996 es troba a la posició 80 i el 2007 arribem a la posició 76 amb una freqüència de 104. Destaquem, doncs, aquí la diferència molt petita de pujada a nivells més alts de freqüència, suposem pel fet que ja des dels quinze anys aquest jugador ja feia tronar i ploure esportivament parlant.

El concepte de catalanitat Els noms són cultura, país, geografia, passió, vitalitat..., on el mapa de la catalanitat es mesura amb l'indicador òbviament de la nacionalitat dels pares i també, és clar, per l'índex de naixements anuals. El concepte mateix, però, de catalanitat fins i tot podria canviar perquè ja fa un grapat d'anys que, per exemple, el nom Mohamed ha pres una significació rellevant en el pes dels noms de nadons a Catalunya. Això ens permet fer unes anàlisis comparatives: la primera, la noció de metàfora o extensió de significats: així els noms de fonts catalans, el 2007, any de les darreres dades sobre noms de nadons, són un recull de noms propis de caràcter multicultural en una societat plurilingüe; la segona reflexió és de caràcter lexicogràfic: si el diccionari accepta pizza, camerino, suflé, bullabessa..., ¿per quina raó no hauria d'admetre noms, ara ja fets nostres, com Mohamed, Pierre o Charles?


Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.