| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dilluns, 30 de novembre de 2020


diumenge, 30 de novembre de 2008
>

Les plataformes sobiranistes exploren les vies per respondre al TC amb un referèndum

El Cercle d'Estudis Sobiranistes, la Plataforma pel Dret de Decidir i Sobirania i Progrés volen que els catalans es pronunciïn

ODEI A.-ETXEARTE. Barcelona
Les plataformes sobiranistes coincideixen que si el Tribunal Constitucional retalla l'Estatut, Catalunya haurà de respondre amb contundència i no n'hi haurà prou amb una possible mobilització al carrer. És per això que el Cercle d'Estudis Sobiranistes, Sobirania i Progrés i la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD) aposten perquè siguin els catalans els que es pronunciïn a les urnes i han iniciat els contactes, entre elles i amb els partits, per explorar les vies que farien viable la convocatòria d'una consulta popular per la via de referèndum. Aquest full de ruta que s'ha de consensuar depèn, però, de la tramitació de la llei de consultes populars, que ja va a contrarellotge de la imminent sentència. Governació treballa perquè l'executiu aprovi el projecte abans de final d'any.


+ Els assistents al tancament de la campanya Decideixo Decidir van desafiar la pluja davant del Parlament. Foto: G. MASSANA

«Tornar a donar la paraula al poble.» Les plataformes sobiranistes han iniciat les converses i exploren les vies legals per fer possible aquest objectiu si el Tribunal Constitucional retalla l'Estatut. Tot i que no descarten una mobilització tan unitària com sigui possible, coincideixen en la necessitat de respondre al Constitucional amb un acte de democràcia. Però plantegen per ara diferents escenaris per portar-lo a la pràctica, en espera d'acostar posicions.

El Cercle d'Estudis Sobiranistes, amb el notari Alfons López Tena al capdavant, advoca per la convocatòria d'un referèndum dins del marc legal vigent de manera que l'Estat –al qual la Constitució reserva la competència d'autoritzar-lo– no tingui arguments jurídics per negar la paraula al poble català. Però per a això, el Cercle recorda que seria imprescindible l'aprovació de la llei de consultes populars, a què el govern no ha donat encara llum verd tot i que el Parlament l'ha instat fins a tres vegades a fer-ho des del març del 2007. Fonts de Governació subratllen que el departament treballa perquè l'executiu ho faci abans de final d'any. En l'hipotètic cas que el Parlament aprovi la llei a temps, o en un termini raonable per articular la resposta al TC, el Cercle defensa dues possibles preguntes per fer: que els catalans es pronunciïn per recuperar els continguts retallats de Estatut i el text del 30 de setembre, o bé sobre la conveniència que govern i Parlament engeguin els mecanismes per reformar la Constitució i incloure-hi el dret a l'autodeterminació. Dos àmbits sobre els quals Catalunya té competència i que, al costat de l'article 122 de l'Estatut sobre consultes populars, deixarien sense arguments jurídics l'Estat per desautoritzar el referèndum, a criteri del Cercle. Segons el que acabi de concretar la llei, podrien ser els mateixos ciutadans els que el convoquin per iniciativa popular presentant el mínim de signatures que s'estableixi la norma, a banda del mateix govern o del Parlament. De fet, tant CDC com ERC, amb les quals les plataformes mantenen contactes, han inclòs la consulta com una de les respostes al TC en els fulls de ruta aprovats en els seus congressos.

Sobirania i Progrés defensa que hauria de ser el Parlament, com a màxim «representant democràtic», el que convoqui la consulta. En l'acte de clausura de la campanya Decideixo Decidir, Elisenda Paluzie va assenyalar ahir que «els responsables polítics han de decidir fer algun dia un acte de sobirania», en forma de consulta. Només si la negativa de l'Estat ho fa impossible, segons Paluzie, la «societat civil» hauria de fer-ne una d'alternativa.

La PDD coincideix que la cambra hauria de convocar-la, però també sondeja la possibilitat que l'engeguin els ajuntaments. És per això que representants de la plataforma, entre ells la portaveu Mònica Sabata, assistiran avui a la primera trobada de càrrecs electes locals adherits al manifest Decidim.cat. Sobre la determinació de respondre al TC amb una consulta, però, hi ha divergències internes en la PDD, producte de la pugna que viu la plataforma des de l'assemblea del 15 de juny. Mentre continuen llimant les diferències, el sector crític subratlla que la consulta s'ha de sotmetre encara al criteri de les entitats que conformen la plataforma. L'oficial garanteix que així serà.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>Fi de campanya

>Les plataformes sobiranistes exploren vies per respondre al TC amb un referèndum

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.