| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimecres, 27 d'octubre de 2021


divendres, 28 de novembre de 2008
>

L'ensenyament a la universitat: no tot ve de Bolonya

L'objectiu de la declaració de Bolonya, en l'elaboració de la qual també hi van participar alumnes, és la compatibilitat i la «comparabilitat» dels sistemes d'educació superior a la Unió Europea, i això és necessari

tribuna
Catedràtic de nutrició i bromatologia. Facultat de Farmàcia. UB


ABEL MARINÉ..

+ Una pancarta penjada a la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona en protesta pel procés encetat a Bolonya. Foto: ORIOL DURAN.

A molts centres universitaris s'anuncien acadèmies que imparteixen classes de diverses assignatures, no totes, la qual cosa permet establir un rànquing «oficiós» de les matèries més difícils. Això ve de lluny, per tant, la culpa no és de la declaració de Bolonya, i posa de manifest un problema de l'ensenyament universitari. Alguna cosa falla quan hi ha estudiants que necessiten ajuts exteriors. Les culpes van repartides. O hi ha professors que no expliquen prou bé, exigeixen massa o no atenen degudament els alumnes, o hi ha alumnes que no tenen prou capacitat i iniciativa per estudiar pel seu compte. Encara que tothom sigui lliure d'anar a classes on vulgui, em sembla que és un fet lamentable i simptomàtic, i no veig que se'n parli gaire. És un dels molts debats pendents entre professors i estudiants. Crec que moltes vegades és un problema d'uns alumnes que no arriben a la universitat prou preparats o que no estan habituats a l'esforç personal que representa una carrera, però sóc part interessada i em puc equivocar. Tampoc cal carregar la culpa als ensenyaments previs a la universitat, que topen amb el mateix problema, ja que de classes particulars n'hi ha per a tots els nivells educatius. Molts joves no saben fer els deures sols, i això no hauria de ser. Llevat de casos excepcionals, les ajudes, quan estan justificades, les ha de proporcionar el mateix centre amb els recursos necessaris. Les facilitats excessives generen estudiants passius, i quan vagin a treballar no tindran el professor particular al costat.

Si em permeteu la caricatura, alguns dels que es pensen que tot s'arregla amb criteris empresarials potser trobarien bé que això es generalitzés, i establir una mena d'«externalització» de les activitats que a una empresa li és més rendible que facin altres. Què passaria si la universitat delegués l'ensenyament en acadèmies alienes, i es reservés el dret a examinar? L'estalvi pressupostari seria substancial, perquè els professors d'aquests centres no caldria que haguessin fet un doctorat ni que investiguessin i, ves per on, no serien funcionaris. Les crítiques al fet que els professors estables de les universitats siguin funcionaris és una altra qüestió que cal debatre seriosament, perquè massa sovint es fa amb demagògia i simplificacions. La «llibertat de càtedra», reconeguda per la Constitució, no ha de ser perquè el professor faci el que vulgui, i les universitats haurien de controlar degudament els professors més del que ho fan, però per altra banda és una garantia de la llibertat amb què cal portar a terme la docència i la recerca, amb independència de pressions polítiques, laborals, ideològiques o d'algun altre tipus. Confesso humilment que sóc funcionari i, per tant, també part interessada i que la qüestió és més complexa.

Aquests dies alguns sectors d'estudiants no sabem si representen o no una gran majoria, protesten, a vegades amb mètodes assemblearis, que no són els més eficaços per guanyar adeptes ni els més democràtics, per la por que el procés de Bolonya representi un risc de privatització de la universitat pública. No sembla casual que les objeccions de sectors d'ensenyants de primària i secundària vagin en la mateixa direcció. Crec que uns i altres s'equivoquen, almenys en part.

Aquests estudiants també protesten perquè entenen que les metodologies pedagògiques que sembla que es volen seguir per implantar el procés de Bolonya introduiran més problemes que solucions. Alguna cosa hi ha, però això no és tant culpa d'una decisió presa per les autoritats europees competents, sinó dels que l'apliquen. L'objectiu de la declaració de Bolonya és la compatibilitat i la «comparabilitat» dels sistemes d'educació superior a la Unió Europea, i això és necessari, i en la seva elaboració també hi van intervenir alumnes. Estem a Europa i, per tant, cal complir-la, fent-ho bé i amb la participació de tots. Es pot córrer el risc de transformar els graus universitaris en una formació professional «prestigiada socialment»? Si no es fa bé, potser sí. I quedi clar que la formació professional és tan respectable i important com la universitària.

Agafem-nos-ho tots amb racionalitat i parlem-ne, però tenint present que les lleis i les disposicions que les desenvolupen es fan i es desfan en els parlaments i en els organismes governamentals responsables, i que cal complir-les. A aquestes instàncies correspon escoltar les parts interessades, però qui paga la universitat pública és la societat en el seu conjunt, i a ella li toca prendre la darrera decisió a través dels corresponents òrgans polítics i representatius.





Les crítiques al fet que els professors estables de les universitats siguin funcionaris és una altra qüestió que cal debatre seriosament, perquè massa sovint es fa amb demagògia i simplificacions


Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.