Un dels volums de Pompeu Fabra. Obres completes recollirà un miler de les converses filològiques que el filòleg va mantenir al llarg de la seva vida. Joan Solà, membre de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i codirector d'aquestes obres completes, comenta que aquest capítol aplegarà totes les converses conegudes i que n'introduirà de noves, i a més hi haurà un treball acurat de documentació que concretarà en la majoria dels casos, per exemple, «a quina obra de Llull es refereix i fins i tot a quina edició». És només un exemple d'una empresa que va arrencar el 2002 i en què ja està pràcticament enllestida la labor de compilació i anàlisi del que seran els nou volums. El projecte, dirigit per Jordi Mir i Joan Solà, s'anirà editant a partir de les disponibilitats de l'Obra Social «la Caixa», que aporta la despesa d'edició. La Generalitat, l'IEC i el govern de les Illes Balears han finançat el treball científic que completen l'abast prolífic de Fabra amb l'anàlisi.
Pompeu Fabra va ser el primer lingüista que va assumir el repte de normativitzar la llengua catalana a principis del segle XX. Ho va fer, segons el president de l'IEC, Salvador Giner, mantenint un equilibri entre un to «massa acadèmic i un altre de massa plebeu». La fixa a partir del que es parla als Països Catalans.
Les obres completes suposen un reconeixement tardà, comenta Joan Martí, (president de la Secció Filològica de l'IEC) que ja es percep com a indispensable per a estudiosos. Per ara, s'han editat els volums 1, 2, 3, i 5. El quart sortirà d'aquí a quinze dies, segons l'editor Isidor Cònsul. En aquests nou volums es presenta el facsímil, per poder disfrutar de l'edició original, de les tres primeres gramàtiques del 1891, 1898 i 1912; de les cinc gramàtiques publicades entre el 1918 i el 1946 i diversos cursos orals (que els alumnes posteriorment mecanografiaven); de la gramàtica francesa i l'anglesa; discursos i articles sociolingüístics; la gramàtica catalana i la pòstuma; les normes ortogràfiques, el diccionari ortogràfic; el diccionari general de 1932 i un epistolari, biografia, i bibliografia que analitza Fabra.
