| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 6 d'octubre de 2022


diumenge, 2 de novembre de 2008
>

Lleida ha de refer el seu projecte estel·lar. Mataró intenta salvar El Corte Inglés. L'excepció?. El desdoblament de l'N-II, aturat



D. MARÍN / LL.M. / R.D. / ANNA PUIG. Lleida / Mataró / Maçanet de la Selva

A grans mals, grans remeis. A Lleida, la crisi immobiliària fa estirar encara més l'altura dels pisos i que, on s'havia de fer una gran torre d'altura, se'n facin dues. Encara que sembli una contradicció. Això és el que ha passat amb el pla de l'estació, el pla urbanístic més important del mandat. L'Ajuntament s'ha vist obligat a retocar-lo per dotar-lo de més edificabilitat i fer-lo més atractiu als inversors privats.

Es tracta de la transformació dels entorns de l'estació del TAV aprofitant el cobriment de les vies i la reordenació dels terrenys i solars ferroviaris. L'operació es va començar a tramitar fa tres anys, en ple boom urbanístic, i té molts paral·lelismes amb la que està a punt de desenvolupar-se a Barcelona a l'entorn de l'estació del TAV de la Sagrera. Bàsicament, consisteix a finançar el cobriment de les vies, un gran parc verd, nous equipaments i la millora viària de l'entorn (en total, uns 80 milions d'euros en obres), amb les plusvàlues que generaria la construcció de pisos, oficines i centres comercials.

Però la brusca aturada del sector immobiliari i les dificultats per trobar promotors privats que vulguin fer negoci en aquest pla, ha obligat la Paeria a aturar la tramitació, treure la calculadora, i tornar a fer números per poder reunir els 80 milions d'euros, tenint en compte una més que probable caiguda del preu del sòl que espanta els inversors.

Així, aquest estiu l'alcalde, Àngel Ros, va anunciar una modificació del pla, que ja s'havia aprovat de manera inicial, per tal de compensar la baixada del valor del sòl amb un augment considerable de l'edificabilitat dels terrenys previstos per a pisos.

És a dir: el terreny val menys, però s'hi poden fer més pisos, de manera que una cosa compensa l'altra. El pla va passar d'una previsió de 472 pisos nous que hi havia en el ple anterior, a 681 pisos nous. I en lloc d'un torre de 23 plantes, ara se'n faran dues, de 21 i 15 plantes, com a «porta d'entrada» al sector, al carrer Prat de la Riba, al costat del riu Segre, es fan sensiblement més altes. A canvi, també es guanya en sòl d'equipaments i en espais lliures. Aquest divendres, el ple de l'Ajuntament va donar l'aprovació provisional al nou pla, que ara haurà de rebre el vistiplau de la comissió d'Urbanisme de la Generalitat.

L'augment d'edificacions, compensat amb equipaments i espais lliures, no ha aixecat gaire oposició veïnal. Tot i això, s'ha demanat la protecció de dos edificis industrials d'estètica modernista que hi ha a la zona.

El pla està trobant entrebancs en l'apartat comercial. El pla preveia el 2003 la creació de dos grans centres comercials. Aquest estiu, es va fer el concurs d'adjudicació d'un dels espais, i va quedar desert. L'altre se'l va adjudicar fa anys Metrovacesa. Però encara no ha començat les obres, i està pressionant l'Ajuntament per tal d'obtenir també la gestió de l'altre espai comercial.


Mataró està fent mans i mànigues per intentar que la implantació del futur Corte Inglés al centre històric de la ciutat no estigui condicionat amb el desplegament immobiliari previst inicialment. Així, si el pla que facilitava la construcció dels grans magatzems anava acompanyat de la construcció de prop de 700 pisos –el 30% dels quals havien de ser de protecció oficial–, el govern municipal ha decidit rebaixar expectatives i ha optat per modificar el projecte. D'aquesta manera s'ha dividit en dos sectors diferents amb l'objectiu d'adaptar el projecte a la situació actual i salvar de la crisi tant la construcció del centre comercial com d'una torre de vint-i-cinc plantes i que s'aixecarà a primera línia de mar. Una de les conseqüències que comporta el canvi és que ara només es farà el 50% dels pisos de protecció oficial previstos a tot el sector –poc més d'un centenar– en relació amb els prop de 500 habitatges lliures.

D'altra banda, un dels projectes més ambiciosos que Mataró ha dut a terme en els últims anys és el desenvolupament del front marítim que ha de servir per disposar d'un nou barri a la ciutat. A més de construir més de 2.300 habitatges, també hi ha previst fer-hi nous equipaments públics, com ara escoles i instituts, centres cívics i centres d'atenció primària, que ara hauran d'esperar més temps. Si bé l'inici de les obres havia de ser immediat, ara el govern local admet que la urbanització de tot aquest sector anirà més lenta del que havien previst, sense atrevir-se a concretar cap calendari. L'única obra que no està afectada per la conjuntura econòmica és la construcció del nou parc tecnològic Tecnocampus, un projecte que ja acumula més de 18 milions d'euros en inversió i que preveu que el 2010 puguin començar l'activitat universitària i empresarial.

Una altra actuació municipal que ha desaparegut de les previsions de l'Ajuntament de Mataró és la construcció de la futura zona esportiva dels Turons, un gran espai de 184.000 m² situat just davant de l'hospital de Mataró, on s'havien de fer diferents camps de futbol i les instal·lacions del CE Mataró i del club del barri de Cirera. El regidor d'Esports, Ivan Pera (PSC), va admetre que la crisi i la falta de finançament obligaven ara a ajornar el projecte fins que la situació econòmica millori. Per compensar el retard, el govern tripartit mataroní s'ha compromès a tirar endavant tot un seguit de millores als terrenys de joc dels dos equips locals.


A la cantonada dels carrers del Doctor Aiguader i la plaça de Pau Vila, a Ciutat Vella, les grues de la constructora Vallehermoso eleven a gran velocitat un conjunt de tres blocs de pisos, programats des de fa anys i que es van anar retardant a causa de les troballes arqueològiques a l'indret. El districte de Ciutat Vella va pactar amb l'empresa modificar la disposició dels blocs per deixar a la vista les troballes, i van acordar que la constructora assumirà la museïtzació de l'espai. Al costat, el Patronat de l'Habitatge hi construirà 150 pisos públics de 42 a 82 m² per reallotjar veïns de la Barceloneta que ho necessitin durant el desplegament del pla d'intervenció integral d'aquest barri. L'Ajuntament preveu que començarà les obres l'estiu del 2009.
Les obres de desdoblament de l'N-II entre Sils i Maçanet de la Selva estan aturades des de començament d'octubre a causa que el pressupost s'ha encarit per les demandes de millora dels municipis afectats. L'empresa adjudicatària, la Unió Temporal d'Empreses formada per la terrassenca Copcisa i Marcor Ebro, s'ha negat a continuar les obres i està negociant amb el Ministeri de Foment com solucionar-ho. Tot i que algunes fonts apunten que l'encariment podria ser del 20%, el subdelegat del govern estatal a Girona, Francesc Francisco-Busquets, sosté que encara no se sap quin n'és el sobrecost. Les obres de desdoblament d'aquest tram de l'N-II van començar el mes d'abril passat, dos anys més tard del que estava previst. De fet, els retards en aquestes obres ja no són notícia ja que van caldre quatre anys d'obres per fer els 8,24 quilòmetres entre Fornells de la Selva i Caldes de Malavella. Pel que fa a la resta del desdoblament, el tram entre Caldes i Sils està en obres, s'està redactant el projecte de Maçanet a Tordera i ja estan acabades entre Fornells i Caldes.

 NOTÍCIES RELACIONADES

>La plaça Navas, parada

>El 22@ avança

>Viladecans ha d'esperar

>L'obra pública cau un 13,2% en un any pel descens del 37% en la inversió de l'Estat

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.