| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | diumenge, 20 de setembre de 2020


dissabte, 18 d'octubre de 2008
>

Boicot mediàtic a les seleccions?



tribuna
Grup d'Opinió de l'Ateneu d'Acció Cultural (ADAC)


DAVID CASELLAS..

El dia 5 d'octubre vam tenir l'ocasió de veure la final del campionat mundial de futbol sala femení, entre Catalunya i Galícia. El partit va acabar amb la victòria de Catalunya per quatre gols a zero. Catalunya s'havia proclamat campiona del món!

Després d'una victòria de la selecció nacional (de la nació catalana, evidentment), era natural de pensar que al cap de poc es començarien a sentir clàxons de cotxes, coets i cridòria de la gent que ho celebrava. Però res de res, el més absolut silenci, com si Catalunya no hagués guanyat cap títol. Aquest fet contrasta amb el que succeeix després d'un partit Barça-Madrid, on encara que no s'hi juguin res, guanyi qui guanyi es desferma l'eufòria a tot Catalunya. On eren els milers de persones que van signar demanant que Catalunya pogués tenir selecció pròpia?

Més tard, en escoltar les notícies de TV3, tot feia pensar que aquesta seria la notícia destacada del Telenotícies: doncs tampoc, ens havíem tornat a equivocar!

Entre les notícies destacades no es feia cap esment d'aquest meritori triomf de la selecció! Ens vam haver d'empassar tota la jornada de la lliga espanyola (amb partits sense cap interès i sense participació d'equips catalans) i de les lligues de tots els països europeus, abans de poder escoltar la notícia de la gran victòria aconseguida per la selecció catalana. A més, ens va sobtar el fet que fos explicada en molt poc temps, sense oferir cap fragment de l'himne nacional de Catalunya, de les imatges del lliurament del trofeu i les medalles a les jugadores, ni tampoc cap entrevista a les flamants campiones mundials o a l'entrenador.

Què caram pot passar? Com és que una victòria de la selecció del meu país no és notícia destacada? És pel fet de ser futbol femení, pel fet de ser futbol sala, o per qüestions polítiques? No és possible que hi hagi cap consigna d'amagar tot allò que pugui representar una Catalunya victoriosa. O potser sí? Però una televisió pública, al servei de Catalunya, no pot estar manipulada per anar en contra del mateix país i dels ciutadans que la mantenen. O potser sí?

Por de la catalanitat? El mateix dia, hi havia un partit de bàsquet entre dos equips catalans (en què no es jugaven cap títol): era ofert per TV3. En canvi, la final d'un mundial en què participava la selecció catalana era oferta pel canal 33 i no pas per TV3. Una final d'un mundial té menys importància que un partit de bàsquet qualsevol? I l'endemà, tampoc no era la notícia principal de les portades dels diaris catalans, encara que en alguns, com en El 9, es destaqués en un petit requadre de la portada.

Què hauria passat si en lloc de tractar-se de la selecció nacional catalana, haguéssim parlat de la victòria de la selecció d'una altra nació? Els mitjans d'aquella nació també hi haguessin dedicat tan poc espai? Sembla que la por de ser titllat de nacionalista radical arrossega tothom a amagar o posar en segon terme la seva catalanitat. Fins que no perdem la por, no serem lliures. Hem de fer prevaldre els interessos del nostre país a qualsevol altre fet; només aleshores abandonarem el sucursalisme actual.

No podem ser un país normal mentre amaguem les victòries i celebrem les derrotes. El camí cap a la normalitat és a les mans de tots els catalans, cadascú des del seu lloc de responsabilitat, començant pels nostres representants i pels periodistes. Si volem ser un país normal, hem de començar per comportar-nos amb normalitat. Som-hi?



Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.