El jutge Baltasar Garzón es va declarar ahir competent per investigar els crims contra la humanitat comesos durant la Guerra de 1936 i la dictadura franquista. D'aquesta manera, el jutge accepta a tràmit la denúncia presentada per 22 associacions de familiars de desapareguts. Immediatament, en saber-se la notícia, la fiscalia va anunciar que recorrerà contra la decisió del magistrat en considerar que els fets van quedar prescrits el 1977, amb l'aprovació de la llei d'amnistia, i que en el moment en què es van produir eren delictes comuns d'assassinat, detenció il·legal o lesions, segons el Codi Penal de la República. Considera, a més, que el cas no és competència de l'Audiencia Nacional sinó dels jutjats on es van cometre els crims.

Garzón, per contra, creu que es va produir un delicte permanent de detenció il·legal, que pot ser considerat un crim contra la humanitat. En una interlocutòria de 68 pàgines feta pública ahir, el mateix dia que es complien deu anys de la detenció ordenada per ell del dictador xilè Augusto Pinochet, Garzón autoritza també l'exhumació de 19 fosses comunes localitzades arreu de l'Estat. En l'acte, el jutge defensa la competència de l'Audiencia Nacional pel fet d'estar-hi implicades persones vinculades amb altes institucions de l'Estat, entre les quals hi ha el dictador Francisco Franco i 34 encausats més, en desaparicions il·legals, dins del context de crims contra la humanitat. Tot i això, eximeix de responsabilitats penals aquests 35 alts càrrecs del règim ja morts. El jutge argumenta, però, que el delicte de desaparicions il·legals perdura i existeix en no haver-se donat la raó del parador de cadascun dels desapareguts. Tot i això, en estar tots 35 acusats morts, el jutge anticipa l'extinció del cas i que seran els jutjats on estan cadascuna de les fosses o s'hagin produït les desaparicions els que se'n faran càrrec.

En l'acte especifica que «els vencedors de la Guerra Civil espanyola van aplicar el seu dret als vençuts i van desplegar tota l'acció de l'Estat per a la localització, identificació i reparació de les víctimes caigudes de la part guanyadora, no va passar el mateix respecte dels vençuts, que a més van ser perseguits, empresonats, fets desaparèixer i torturats per aquells que havien trencat la legalitat vigent en alçar-se en armes contra l'Estat». El magistrat demana al Ministeri de l'Interior que identifiqui els màxims dirigents de la Falange des del 17 de juliol del 1936 fins al 3 de desembre del 1951 i, un cop identificats, acordarà el que sigui necessari sobre la imputació o extinció en cas de mort de la seva responsabilitat penal.