| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dilluns, 18 de novembre de 2019


dimecres, 1 d'octubre de 2008
>

Sitges torna plenament al cinema fantàstic

La 41a edició, que proposa un debat sobre el gènere, comença demà amb «Mirrors», del francès Alexandre Aja

IMMA MERINO. Barcelona
El Festival Internacional de Cinema de Catalunya no perdrà de moment aquesta denominació, que va implantar-se quan Sitges va obrir-se a altres gèneres, però amb la 41a edició torna plenament al cinema fantàstic. Això, perquè la secció oficial no competitiva, que en els últims anys s'anomenava Premiere i abans Gran Angular, també du l'apel·latiu de «fantàstic». El gènere, però, convida a fer-hi cabre propostes molt diverses. De fet, segons va recordar ahir en roda de premsa el director, Àngel Sala, la intenció del festival és reflectir la diversitat del gènere. «En aquest temps de crisi, a diferència d'altres gèneres i propostes cinematogràfiques, el cinema fantàstic no només està en crisi, sinó que triomfa més que mai», hi va afegir.


+ Kiefer Sutherland, en un moment de Mirrors, que avui inaugura el festival. Foto: EL PUNT

«Què explica el gran èxit de l'últim Batman als EUA? Potser la necessitat de creure en un heroi, encara que sigui tan fosc com aquest», va comentar Àngel Sala durant la roda de premsa que, com és tradicional, se celebra dos dies abans de la inauguració del festival. Sala hi va afegir que, en aquest moment d'efervescència del cinema fantàstic, Sitges vol convertir-se més que mai en una plataforma de les tendències del gènere i en un fòrum de debat sobre el paper en l'evolució del cinema contemporani.

En tot cas, el director del festival assegura que la selecció de pel·lícules (tot i que n'hi ha tantes que es pot pensar que Sitges ho assimila tot) s'ha fet tenint present la diversitat temàtica, formal i de procedència de les produccions. De fet, en el gènere fantàstic tant hi poden cabre els productes més atroços de sang i fetge com les fantasies poètiques més exquisides. O, en paraules d'Àngel Sala, tant el revisionisme clàssic com les propostes més transgressores inevitablement polèmiques. Com a exemple d'això últim, el director del festival va esmentar la producció francocanadenca Martyrs, que, dirigida per Pascal Laugler, es proposa fer-se inoblidable per la seva violència insostenible. A Sitges, a més, també s'hi podrà observar com el cinema fantàstic asiàtic ha abandonat els films de fantasmes amb nenes amb els cabells llargs i s'ha abocat en altres aventures, incloent-hi la revisió d'El bo, el lleig i el dolent, de Sergio Leone, a càrrec del coreà Kim Jee-woon. La inclusió en la secció competitiva del western The good, the bad, the weird és tot un exemple del fet que el festival de Sitges torna plenament al gènere fantàstic, però amb uns criteris molt flexibles pel que fa als continguts i formes.

La 41a edició comença demà amb la projecció en la sessió inaugural de Mirrors, film de producció nord-americana amb participació romanesa perquè s'ha rodat a Romania. Protagonitzat per Kiefer Sutherland, és un remake del coreà Al otro lado del espejo, però duent-lo al terreny del cinema de fantasmes més tradicional. El resum argumental exposa que un agent de seguretat lluita contra si mateix i contra la presència diabòlica que s'amaga rere els miralls del centre comercial que vigila. El director de Mirrors és Alexandre Aja, francès incorporat per la indústria nord-americana arran de l'èxit d'Alta tensión, pel·lícula que va sortir catapultada de la projecció en la secció oficial de Sitges 2003.

En aquesta edició hi ha programades 23 pel·lícules a concurs. Àngel Sala reconeix que el nombre és elevat, però argumenta que tothom vol competir a Sitges perquè afavoreix la sortida comercial de les pel·lícules. Entre les que hi competiran aquest any hi ha Surveillance, primer llargmetratge de Jennifer Lynch, filla del mestre David Lynch, que ha passat prèviament per Canes, com també és el cas de Tokio!, un tríptic desigual rodat a la capital japonesa per Michel Gondry, el coreà Bong Joon-ho i, retornant d'un lloc incert, el francès Léos Carax, autor de les mítiques Mauvais sang i Les amants du Pont Neuf. A Canes, com a film inaugural, també va projectar-se Blindness, discutida adaptació del brasiler Fernando Meirelles d'Assaig sobre la ceguesa, novel·la de Saramago. Del més recent festival de Venècia, arriba Vinyan, que, dirigit pel belga Fabrice Du Welz i protagonitzat per Emmanuelle Béart, es presenta com el primer film de ficció a propòsit del tsunami asiàtic i les seves conseqüències. També poden destacar-se títols tan diversos com La possibilité d'une île, amb la qual el controvertit escriptor francès Michel Houellebecq s'adapta ell mateix, i l'anglesa The broken, amb un personatge paranoic interpretat per una actriu tan estimulant com és Lena Headey.

Dins de la secció fantàstica fora de competició, hi ha programada Mongol, una espectacular pel·lícula de Sergei Bodrov sobre l'emperador Genguis Khan que, com a representant del Kazakhstan, va ser nominada en la més recent edició dels Oscar. També s'hi projectaran Rocknrolla, el nou film de Guy Ritchie, marit de Madonna, i Synecdoche, New York, el primer llargmetratge dirigit per Charlie Kaufman, el guionista dels films Olvídate de mi i Adaptacion. Kaufman serà present a Sitges per recollir una màquina del temps que el festival concedeix de manera honorífica.

Hi ha encara moltes més seccions (Noves Visions, Anima't, Orient Express, Sitges Clàssics, Europa Imaginària, Seven Chances, etc.), que configuren una proposta nombrosa i certament diversificada entre la qual cal esperar que cada espectador pugui trobar alguna cosa estimulant.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>Honorant «2001, una odissea...» en el seu 40è aniversari

>Sitges, epicentre del cinema fantàstic

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.