| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dilluns, 9 de desembre de 2019


diumenge, 7 de setembre de 2008
>

Trànsit recomana que es busquin alternatives als ressalts que fan reduir la velocitat

Els ajuntaments continuen instal·lant aquests sistemes tot i que encara no hi ha cap normativa que els reguli

MIREIA LACÀRCEL. Barcelona
Des de fa més de deu anys els ressalts i les esquenes d'ase es van començar a implantar als carrers d'alguns municipis catalans. Amb els anys, l'ús d'aquesta mesura per fer reduir la velocitat ha anat augmentant cada vegada més i s'ha adoptat, en molts casos, com la mesura idònia perquè els vehicles condueixin per les vies urbanes a velocitats inferiors. Tot i això, encara no hi ha cap normativa que reguli l'ús dels ressalts i, per tant, hi ha un buit legal a l'hora de saber quin tipus de ressalt es pot posar i quin no. El Servei Català de Trànsit ha elaborat un dossier tècnic amb algunes recomanacions sobre els usos d'aquests elements, tot i que considera que els ajuntaments haurien de buscar, a llarg termini, altres mesures per combatre la velocitat.

A les vies urbanes és on ha proliferat amb més força la col·locació de ressalts per fer reduir la velocitat dels vehicles. Els ajuntaments han pres aquesta mesura com una bona eina perquè els automòbils no puguin excedir la velocitat permesa. Tot i la proliferació, el Ministeri de Foment encara no ha elaborat cap normativa que reguli l'ús d'aquests reductors de velocitat, amb la qual cosa els ajuntaments tenen màniga ampla per col·locar els que considerin més oportuns. Fa un parell d'anys, el Servei Català de Trànsit va anunciar que faria un catàleg sobre els diferents ressalts que es poden utilitzar, com a pas previ a la normativa, però finalment ha optat per elaborar un dossier tècnic de seguretat viària sobre elements reductors de velocitat, entre els quals hi ha els ressalts. S'hi poden trobar indicacions sobre quins elements són els més adequats, segons les característiques de la via on hagi d'anar instal·lat.

Aquest dossier és força útil per als ajuntaments ja que permet encertar quins elements són els adequats per a cada tipus de via. Trànsit, però, adverteix als ajuntaments que els ressalts no són els únics elements reductors de velocitat, i que n'hi ha d'altres de més efectius i menys molestos. «Els ressalts són una bona solució a curt termini en carrers on els cotxes passen a molta velocitat, però a llarg termini els ajuntaments han de plantejar-se redissenyar el model urbanístic i estratègic per incorporar en la mateixa fisonomia dels carrers altres elements, com ara fer més petits els carrils o deixar aparcar als costats per tal que el mateix conductor ja tingui la necessitat de reduir la velocitat», segons explica el cap de l'oficina del pla de seguretat viària, Xavier Almirall.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>Ressalts de cautxú.

>Pas de vianants de ressalt.

>Alternatives per evitar-los

>Reducció de fins el 30%

>Una mala elecció

>Esquenes d'ase.

>Les obres per fer accessible l'estació de metro de les Corts de la línia 3 faran tallar dos mesos el carrer de Joan Güell

>«Si es respecta el límit de velocitat els ressalts no malmeten els cotxes»

>Badalona aprova uns nous criteris

>Trànsit recomana als ajuntaments que suprimeixin els ressalts

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.