| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | diumenge, 18 d'agost de 2019


dissabte, 6 de setembre de 2008
>

Farmàcies difícils



de set en set

LLUÍS MUNTADA.
Uns veïns alemanys que passen les vacances a la residència que tenen a la província de Girona estan escandalitzats pel funcionament de les farmàcies de la zona on estiuegen. El juliol passat la filla petita va agafar una afecció vírica que li provocava diarrea i febres molt altes. La primera vegada que van portar la criatura a l'hospital, van sortir-ne a les dues de la matinada. Després d'arribar a casa, el pare va buscar la farmàcia de torn més propera, per adquirir-hi els medicaments prescrits pels metges. I va trobar que en un radi de deu quilòmetres, en una zona molt poblada, no hi havia cap farmàcia de torn oberta. De manera que va haver de tornar a la capital, Girona, a buscar-ne una. La segona vegada que van anar a urgències, van sortir-ne a les deu del vespre. De nou van anar a la farmàcia de guàrdia. Estava tancada i van trucar al número de telèfon que s'indicava en el rètol. Els va contestar una dona, que en un to malagradós, que mostrava inconveniència, els va preguntar qui eren i d'on eren. La dona, auxiliar de farmàcia, els va prevenir que trigaria una mica a arribar, ja que sortia d'un poble que era a quatre quilòmetres. Va tardar uns deu minuts. Els veïns van cometre un altra temeritat: voler pagar amb VISA! «A aquestes hores no admetem targetes», va dir la dona, que es va quedar tan ampla. «A vostès, el monopoli de mercat, exactament a què els obliga?», va preguntar-li el meu veí, sincerament interessat en la resposta.

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.