Diuen que al Marroc no està permès fer esglésies, a Tetuan. Jo n'he vist dues de ben grans, però el meu amic Ahmed em diu que si no se'n fan més és perquè hi han pocs fidels.

En relació amb el Manifiesto en defensa del español, al Rif, al Nord del país, cada vegada més la majoria dels ciutadans tenen com a segona llengua el castellà, que entenen o parlen, en detriment del francès, que és llengua oficial juntament amb l'àrab.

Respecte a la mala salut del català, a l'aeroport de Tànger-Boukhalet, també anomenat Ibn Batuta, esperant l'avió que ens havia de portar a Barcelona, hi havia molts infants, fills dels immigrants marroquins que, després de vacances, tornaven a casa; no em va costar gens sentir parlar català entre aquests nens i nenes, mentre que ho feien en àrab amb els seus pares.

Conclusió, les llegendes urbanes cal mirar-les amb perspectiva per valorar-les correctament.