| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimecres, 18 de setembre de 2019


dilluns, 1 de setembre de 2008
>

Més de 93.000 alumnes comencen el curs sense places en valencià

Professorat, pares i mares consideren vulnerats els seus drets lingüístics

E. CASTELLANO. València
Ateses les xifres fetes públiques per la conselleria d'Educació del govern valencià, que indiquen que aquest curs 93.700 alumnes es quedaran sense ensenyament en valencià, el Sindicat de Treballadors del País Valencià i la Federació Escola Valenciana denuncien el desequilibri existent entre la demanda dels pares i mares i l'oferta de places, que només arriba al 25% del total de l'alumnat del país. Els agents socials també acusen l'executiu valencià d'afavorir l'escola concertada.


+ Dia d'inici del curs passat en un centre de primària a la localitat de Guardamar. Foto: EL PUNT

El Sindicat de Treballadors del País Valencià i la Federació d'Escola Valenciana han denunciat de manera pública la lectura interessada que la conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana fa amb relació a l'oferta de places educatives en valencià per al curs que començarà la segona setmana de setembre, i posen de manifest que aquestes xifres, provinents de l'administració, mostren el poc interès del govern del president Camps per l'ensenyament en valencià.

Segons les dades presentades, se'n deriva el fet que l'alumnat escolaritzat en valencià durant el proper curs només suposarà el 25% del total dels alumnes que estan inscrits a l'escola pública i concertada, amb la qual cosa, aquell increment de l'1% per any previst des de l'aprovació de la llei d'ús i ensenyament del valencià, ara fa 25 anys, resulta clarament insuficient. La manca d'oferta deixarà 93.700 alumnes sense ensenyament en valencià.

Però a més a més d'això, l'Stepv i la FEV denuncien la consolidació d'una doble xarxa en la qual el 84% de l'alumnat escolaritzat en valencià ho fa a les escoles públiques, mentre que el 6% s'escolaritza en valencià a la xarxa privada concertada.

Segons les xifres presentades i rebatudes pel sindicat majoritari del professorat, l'ensenyament en valencià no manté una constant al llarg del sistema, sinó que decreix de manera significativa en els trams no obligatoris. De fet, la diferència entre primària i secundària durant el curs passat va arribar a suposar un desnivell d'11 punts.

A més a més, aquestes xifres, avançades per la conselleria que gestiona Alejandro Font de Mora, deixen veure de manera clara la manca de continuïtat en els nivells educatius obligatoris, en què en el pas de primària a secundària es perd un 12% d'alumnat escolaritzat en valencià.

Amb aquestes dades publicades, totes dues organitzacions que intervenen en el segment educatiu, proposen accelerar l'increment de l'ensenyament en valencià, cosa que demana una revisió dels programes lingüístics per a tot el sistema, de la mateixa manera que cal consolidar i estendre l'ensenyament en valencià en secundària, batxillerats i cicles formatius amb la consegüent regulació de les plantilles, acord que resta aparcat des de l'any 1999 sense desenvolupar.

També es demana més equilibri territorial, hagut compte l'existència de 36 punts de diferència entre algunes comarques. En aquest mateix sentit, s'haurà d'aplicar una distribució equilibrada entre l'escola pública i la concertada, perquè el valencià avance de manera significativa entre l'alumnat de les àrees urbanes.

Totes dues organitzacions asseguren que amb una oferta de places d'ensenyament en valencià adequada hi haurà prou demanda per a duplicar l'actual nombre de xiquets que estudien en aquesta modalitat lingüística en infantil i primària.



Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.