| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | diumenge, 27 de novembre de 2022


divendres, 29 d'agost de 2008
>

Solbes amenaça de tirar pel dret

No admet l'incompliment estatutari i alerta que si no hi ha acord en finançament l'Estat imposarà la seva reforma

ANNA SERRANO. Barcelona
Enrocament total del govern espanyol que no admet ser el responsable únic de l'incompliment de l'Estatut, que fixa el 9 d'agost passat com el termini per tenir acordat el nou model de finançament. La compareixença del vicepresident econòmic espanyol, Pedro Solbes, al Congrés va servir per constatar que l'Estat no s'ha mogut ni un mil·límetre dels principis genèrics sobre el nou model i del seu convenciment que s'ajusten «en la forma i el contingut» a l'Estatut. Solbes va fer coresponsable la Generalitat que no hi hagi un acord sobre un model que, va alertar, serà «harmònic» amb totes les comunitats. De la compareixença també en va sortir un advertiment amb regust d'amenaça: si no hi ha acord sobre el sistema, l'Estat farà la seva proposta de reforma.


+ El vicepresident econòmic espanyol, Pedro Solbes, ahir, en la seva compareixença al Congrés. / Foto: EFE

El PSOE ho havia advertit. El vicepresident econòmic Pedro Solbes no va anar més enllà dels principis genèrics sobre el nou model de finançament presentats el juliol passat, que José Montilla va advertir que són «infraestatutaris», comentari que li va valdre una trucada de queixa, per excessiu, de la vicepresidenta espanyola, María Teresa Fernández de la Vega. Des de l'executiu estatal han fet patent el seu malestar amb l'actitud del govern català i, com ja va fer José Luis Rodríguez Zapatero, han insistit al llarg de l'estiu que un acord és cosa de dos, repartint les culpes que s'hagi incomplert el termini del 9 d'agost, quan el finançament havia d'estar concretat, a parts iguals amb la Generalitat. I ahir Solbes hi va insistir. La compareixença extraordinària del vicepresident econòmic en la comissió d'Economia del Congrés va ser a la defensiva i un contraatac a la pluja de crítiques rebudes des de Catalunya. Les va intentar desmuntar una per una, armat amb les referències als diferents articles de la carta catalana.

L'executiu estatal no es mou i manté que les bases presentades el 22 de juliol en el Consell de Política Fiscal i Financera –ahir Solbes els va reiterar– «s'ajusten als continguts dels estatuts», també del de Catalunya, i que es van formular dins el termini fixat a la carta catalana. Per tant, «l'absència d'acord entre les parts implicades no pot ser considerada un incompliment del govern». La responsabilitat és un 50% de la Generalitat, va dir.



REFORMA «HARMÒNICA»
Solbes va defensar l'actuació de l'executiu basada principalment en la negociació multilateral quan l'Estatut fixa clarament que el finançament ha de ser un acord que es concreti en la comissió mixta d'afers econòmics i fiscals Estat-Generalitat, és a dir de manera bilateral. És més, va citar un per un, allò que els diferents estatuts aprovats fixen com a clau per al model, la població, en el cas de Catalunya i Andalusia, però també la insularitat, en el cas de les Balears i la dispersió territorial en el d'Aragó. El missatge, ja llançat per alguns barons del PSOE és clar: Catalunya no pilotarà la reforma, sinó que ho farà l'Estat garantint el compliment de tots els textos estatutaris. El model ha de ser «harmònic», va deixar clar.

I és en aquest punt, quan va llançar un advertiment directament dirigit a la plaça de Sant Jaume, que va tenir un clar component d'amenaça: «Si no hi ha acord, l'Estat pot fer prevaldre les seves competències.» Qui té pel mànec la paella de la negociació és Madrid. Solbes va recordar que la doctrina del Tribunal Constitucional obliga a l'Estat, com a màxim responsable del finançament autonòmic, a actuar en cas de desacord amb els territoris. I això significaria, va aclarir, que el govern espanyol imposés la seva reforma perquè mantenir l'actual sistema de finançament és «inacceptable».

Solbes, que va arribar a acusar els partits catalans de no conèixer prou bé l'Estatut, va fer de frontó per a les demandes i explicacions de CiU, ERC i ICV. Rebutjant, amb les dades a la mà, arguments com que si l'Estat ha tingut superàvit és gràcies al fet que ha traslladat el dèficit als territoris. També va negar que Catalunya sigui la comunitat que tingui a hores d'ara més dificultats econòmiques. «No és la segona ni la tercera –va etzibar–, té dificultats com tenen les altres o com tinc jo amb la caiguda d'ingressos.» De nou, l'ombra de la crisi econòmica, que també va planar sobre una sessió en què el ministre d'Economia va insistir que l'aportació de l'Estat al nou finançament, que no va concretar, estarà condicionada per la situació de les arques estatals.

La compareixença de Solbes no va aportar novetats a un procés per ara encallat però que el govern espanyol vol reactivar aquest setembre amb nous contactes bilaterals amb els territoris perquè «hi hagi un acord que permeti que la reforma entri en vigor el 2009». Un pacte, insistia, amb el qual cap comunitat en sortirà perjudicada.



ZAPATERO S'HO ESTALVIA
Solbes compareixia al Congrés després de l'acord entre el líder d'ICV, Joan Saura, i la vicepresidenta de l'executiu estatal, María Teresa Fernández de la Vega, en virtut del qual els ecosocialistes retiraven la seva petició perquè fos José Luis Rodríguez Zapatero qui s'expliqués, a canvi de fixar un termini màxim de tres mesos perquè hi hagi acord en el finançament. El vicepresident econòmic va obviar aquest pacte, al qual no es va referir.


 NOTÍCIES RELACIONADES

>les frases del debat

>Saura diu que no hi volia «involucrar» el govern

>Els partits catalans rebutgen l'enrocament del ministre i avisen que no desistiran en la negociació

>Solbes amenaça

>El ministre Solbes amenaça que l'Estat imposarà el seu criteri

>Solbes amenaça

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.