| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dilluns, 25 de gener de 2021


dissabte, 23 d'agost de 2008
>

Aflora el debat sobre la interconnexió

La gestió de l'aigua ha d'abordar com s'han d'afrontar futurs cicles de sequera agreujats pel canvi climàtic

EMMA ANSOLA. Barcelona
Amb la sequera superada, la gestió de l'aigua a Catalunya continua amb reptes pendents de solucionar, com ara la interconnexió de xarxes entre conques, especialment la de l'Ebre i la del Ter-Llobregat, que tantes suspicàcies ha generat entre els territoris. Sense anar gaire més lluny, el fet que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) mantingui la interconnexió del Segre i del Llobregat per treure pressió sobre el Ter, tal com va dir abans-d'ahir a Prada el director de planificació per a l'ús sostenible de l'ACA, Gabriel Borràs, ja ha aixecat les crítiques de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE). La pluja va avortar la canonada que havia d'auxiliar la regió metropolitana, llavors amb risc de restriccions. I el risc zero no existeix davant un futur amenaçat pel canvi climàtic.


+ El barri tortosí de Ferreries amb l'Ebre en primer terme. Foto: G.M.

El pla de gestió de l'aigua a Catalunya 2007-2025 va ser aprovat per l'ACA al gener del 2008, en plena situació de sequera i només dos mesos abans que el volum d'aigua emmagatzemat als pantans arribés al punt més baix, el 20%. La nova gestió supleix els 190 hm³ que havien d'arribar de l'Ebre a la regió metropolitana mitjançant l'antic pla hidrològic estatal del govern del PP, amb obres alternatives com ara la construcció de dessalinitzadores (200 hm³), la reutilització d'aigües regenerades (75 hm³) i la recuperació d'aqüífers (25 hm³). En total, uns 300 hm³ que es podrien incrementar amb mesures d'estalvi i eficiència. Aquest volum d'aigua, segons el pla de gestió, permet garantir fins al 2025 l'abastament de la població a les conques internes, que actualment agrupa uns 5 milions habitants i que, segons les prognosis, podria elevar-se fins als 8,5 milions aquell any.

Tot i això, el risc de sequeres existeix i el canvi climàtic no ajuda a resoldre el problema. Segons el director de Planificació de l'ACA, Gabriel Borràs, des del 1980 s'han registrat cicles de sequera amb situació d'excepcionalitat cada tres i cinc anys. Amb la nova disponibilitat de 300 hm³, que podrien augmentar en 160 hm³, els cicles de sequera amb situació de prealerta s'allarguen cada vint anys. Un cicle de sequera més greu com l'actual, que ha fregat la situació d'emergència, se situaria en un de cada 60 anys. «El risc zero» no existeix, alertava Borràs, per la qual cosa cal que la societat i els polítics aclareixin si estan disposats a patir sequeres cada 60 anys o si s'ha d'eliminar qualsevol risc. En aquest debat, hi entra la popular interconnexió de xarxes, algunes de les quals ja existeixen, com ara les que hi ha entre una mateixa conca. Al Llobregat, es fan obres al pantà de la Llosa del Cavall per garantir el subministrament a l'Anoia amb dos conductes, des del pantà cap a Calaf i Igualada, i entre Abrera, Masquefa, la Pobla de Claramunt i Igualada. A la conca del Segre, al canal de Pinyana, s'ha executat ja la primera fase de les obres per garantir l'abastament a Lleida i divuit municipis més. Igualment es connecten les xarxes d'abastament des de l'embassament de Rialb per abastar 46 municipis de la comarca de la Segarra, l'Urgell i la Conca de Barberà.

D'interconnexions de xarxes, i també de conques, ja se n'han fet, com ara la del Ter i Llobregat, des del 1966, i l'anomenat minitransvasament de l'Ebre, el 1981, que porta aigua fins al Camp de Tarragona. La interconnexió de xarxes és defensada per la conselleria de Medi Ambient com un sistema robust que permet gestionar més bé l'aigua. Una altra cosa, però, és la interconnexió de xarxes que implica una interconnexió de conques i que a hores d'ara encara es manté en debat amb la futura construcció de la dessalinitzadora de Cunit, que podria connectar les xarxes d'Aigües Ter Llobregat (ATLL) i el Consorci d'Aigües de Tarragona.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>Després de la llum...

>La PDE reitera que s'hi oposarà «amb força»

>El «perill» de la vella política hidràulica

>La PDE reitera que s'oposarà amb força al transvasament d'aigua del Segre

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.