| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | divendres, 21 de setembre de 2018


dilluns, 18 d'agost de 2008
>

L'illa del tresor perdut

El gran projecte de l'Illa de Blanes, íntimament lligat amb el de la ciutat esportiva, està, deu anys després d'haver estat impulsat, en punt mort

JORDI COLOMER.


+ A l'esquerra, Isozaki amb la maqueta del seu projecte. A dalt, a la dreta, una imatge virtual, i a baix, el president Pujol encuriosit.

+ Diverses imatges virtuals dels projectes de l'Illa Isozaki.
El pavelló i una imatge virtual del camp de gespa.





L'any vinent Blanes disposarà finalment del pavelló de la ciutat esportiva. Serà la primera realitat tangible d'un projecte començat fa vora deu anys i que si tot hagués anat bé ara faria que Blanes disposés d'una imponent ciutat esportiva i un interessant complex a l'illa de Blanes que hagués impulsat la població en tots els sentits. Al llarg d'aquests deu anys han passat moltes vicissituds. Els canvis de color polític en l'Ajuntament i la Generalitat el 2003 segurament han fet endarrerir i variar la situació fins arribar al moment actual, amb una ciutat esportiva que de moment és només un pavelló, sense piscines ni camps de futbol, i una illa de Blanes que ja ha oblidat el projecte d'Arata Isozaki i en la qual encara no se sap què s'hi farà, tot esperant que es convoqui un complicat concurs d'idees. Aquesta és la cronologia dels fets més importants:



10 DE DESEMBRE DEL 1998.
Arata Isozaki visita per primer cop Blanes per veure els terrenys on s'ha de fer l'Illa.

30 DE MARÇ DEL 1999.
Isozaki comença a redactar el projecte.

13 DE JULIOL DEL 1999.
L'alcalde, Ramon Ramos (CiU), viatja al Japó per signar el contracte de l'avantprojecte de l'Illa Isozaki.

10 DE NOVEMBRE DEL 1999.
EUiA-ICV denuncia que els promotors eliminen el palau de gel, previst en un principi.

16 DE FEBRER DEL 2000.
Isozaki presenta l'esbós del complex, que inclou un centre cultural, un auditori, una pista de gel, un alberg juvenil, un gimnàs, una piscina, un vestíbul multifuncional, un bow·ling, un hotel amb restaurant, un banc, una oficina de correus i dos aparcaments subterranis.

22 D'OCTUBRE DEL 2001.
Signatura al Palau de la Generalitat del conveni per tirar endavant l'Illa. L'Ajuntament, la Generalitat, la Diputació i el Consell Comarcal han de cercar la inversió privada per fer front a la inversió prevista de 400 milions de pessetes.

15 D'ABRIL DEL 2002.
Isozaki i Ramos signen finalment el contracte de redacció de l'avantprojecte de l'Illa.

11 DE JUNY DEL 2002.
Ramos anuncia que l'Illa començarà a ser una realitat amb la inauguració, el 2004, de la ciutat esportiva, que havia de tenir dos pavellons, una piscina, l'alberg esportiu i dos camps de futbol de gespa artificial.

4 D'AGOST DEL 2002.
L'estudi de viabilitat preveu que l'Illa costarà més de 236 milions d'euros.

5 D'AGOST DEL 2002.
Isozaki compara l'Illa amb l'obra de Gaudí.

4 D'OCTUBRE DEL 2002.
Isozaki presenta el projecte i la Generalitat assegura que ja hi ha inversors i que serà una realitat el 2006.

15 DE NOVEMBRE DEL 2002.
Blanes encarrega el projecte de la ciutat esportiva.

22 DE NOVEMBRE DEL 2002.
Marigó qualifica l'Illa de «fantasmada». Creu que no hi ha inversors.

19 DE DESEMBRE DEL 2002.
Es lliga el finançament de 30 milions de la ciutat esportiva. Ramos afirma que els camps de futbol estaran acabats al cap d'un any, que el juliol del 2004 estaran fets els pavellons, i a principis del 2005, la piscina, amb sauna, gimnàs i sala de condicionament físic.

12 D'ABRIL DEL 2003.
Artur Mas posa la primera pedra.

10 DE JUNY DEL 2003.
Dos mesos després de la primera pedra, només s'han aplanat els terrenys.

16 DE JUNY DEL 2003.
El consorci estudia fer una tercera piscina.

11 DE JULIOL DEL 2003.
El nou alcalde, Josep Marigó, reconeix que les obres van endarrerides i que els camps no estaran llestos a finals d'any.

11 DE GENER DEL 2004.
Anuncien que les obres de la ciutat esportiva començaran al febrer.

2 DE MARÇ DEL 2004.
Salmerón diu que la piscina i l'alberg hauran de ser més austers.

8 DE MARÇ DEL 2004.
La Generalitat corregeix Salmerón i diu que no s'estalviarà res.

11 D'ABRIL DEL 2004.
Un any després de la primera pedra, no s'ha fet res. Ja fa quatre mesos que els camps de futbol haurien d'estar acabats.

12 DE MAIG DEL 2004.
Ja s'han gastat 5 milions d'euros en tot el projecte i només hi ha una pedra.

13 DE MAIG DEL 2004.
L'Illa Isozaki es replanteja i ja es parla de fer-hi un balneari. Marigó fixa el novembre com a data per començar la ciutat esportiva.

17 DE MAIG DEL 2004.
Isozaki no garanteix la seva signatura si s'hi fa un balneari. Fa un any que no sap res del consistori.

19 DE MAIG DEL 2004.
Marigó diu que demanarà a Isozaki que refaci l'Illa perquè és massa gran, i admet que la idea d'un balneari li agrada més que el centre d'animació virtual.

31 DE MAIG DEL 2004.
Ramos i Puig anuncien que les obres començaran al novembre.

22 DE JUNY DEL 2004.
La Generalitat encarrega a Gisa la construcció, que començarà d'aquí a cinc mesos i deu dies.

2 DE JULIOL DEL 2004.
Renuncien a fer l'alberg de la ciutat esportiva per reduir despeses.

1 D'OCTUBRE DEL 2004.
Després de dos anys d'exhibir-se a la fira de Barcelona Meeting Point, l'Illa Isozaki deixa de fer-ho. Ara es diu que les obres començaran el març del 2005.

9 DE MARÇ DEL 2005.
Aposten perquè l'aigua sigui la nova temàtica de l'Illa, amb El Mar dels Sentits.

27 DE MAIG DEL 2005.
El nou projecte de pavelló costa vuit milions més que el primer. Ramos ja anuncia que només es farà el pavelló.

31 DE MAIG DEL 2005.
Anuncien que les obres començaran el 27 de juny i inclouran dues piscines i una sauna.

27 DE JUNY DEL 2005.
Es reprenen les obres de la ciutat esportiva dos anys i dos mesos després de la primera pedra.

20 DE SETEMBRE DEL 2005.
Salmerón afirma que la ciutat esportiva, amb la piscina, estarà acabada el novembre del 2007.

27 DE MARÇ DEL 2006.
L'Ajuntament cedeix els 30.000 metres de sostre edificable de l'Illa al consorci, dominat per la Generalitat.

25 DE JUNY DEL 2006.
Marigó diu que la meitat de l'illa Isozaki serà un parc urbà. La maqueta d'Isozaki, que va costar 2,5 milions, no serveix.

28 DE GENER DEL 2007.
PSC i EUiA-ICV presenten una piscina de 25 metres, dues de 16, i una zona de balneari. El cost, 8 milions.

23 D'OCTUBRE DEL 2007.
Blanes es queda sense un ajut per a la ciutat esportiva perquè l'obra va començar massa aviat. En perd un altre pel contrari, perquè l'obra no s'ha acabat.

11 DE MARÇ DEL 2008.
El regidor d'Esports de l'Ajuntament de Blanes, Anselm Ramos, anuncia que les obres del pavelló esportiu i la urbanització dels voltants del camp de futbol de la ciutat esportiva estaran enllestides el 29 de maig.

10 D'ABRIL DEL 2008.
El Consorci de l'Illa de Blanes no vol equipar la ciutat esportiva. Trias afirma que a Marigó no li interessa Blanes, i Marigó acusa l'alcalde de «patètic».

11 DE JUNY DEL 2008.
El cost de la ciutat esportiva de Blanes es dispara de 26 a 33 milions.

12 DE JUNY DEL 2008.
Els encarregats de l'obra de la ciutat esportiva de Blanes afirmen que no estarà llesta fins a la tardor.


 NOTÍCIES RELACIONADES

>De l'obra de Gaudí, a l'obra del no-res. Què s'hi ha de fer?

>Quan la ciutat esdevé pavelló

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.