| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimarts, 15 d'octubre de 2019


dimecres, 6 d'agost de 2008
>

Història local i centres d'estudis

Capdavanter i investigador de la cultura comarcal, Santesmases, des de l'Alt Camp, ha aconseguit coordinar, arreu dels Països Catalans, els centres d'estudis locals

Homenots del Sud.
Josep Santesmases per XAVIER GARCIA




Quan anys enrere rondava per l'Alt Camp, una visita a Vila-rodona era assegurada. Quan m'hi acostava, a les envistes de Santes Creus, em semblava escoltar el ribot i la garlopa d'una fusteria. Era la de Josep Santesmases (1951), el fusteret, historiador, coordinador d'historiadors, president que fou de l'Institut d'Estudis Vallencs i un dels màxims agrupadors també –amb el seu paisà i col·lega Antoni Gavaldà– de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, una iniciativa que va gestar-se fa prop de vint anys i que avui és una esplèndida realitat acollida sota el paraigua institucional de l'Institut Ramon Muntaner, amb seu al casalot del Mas de la Coixa, de Móra la Nova.

Tot això que es diu tan ràpid són, en el seu cas, molts anys de feina, callada, silent, constant, com de poc rumor és la seva artesana harmonia amb la fusta, fent portes, armaris, calaixos i els endimaris que calguin. Aquest xiquet, que no és de Valls, però que per mi és com si ho fos, és una de les personalitats més admirables, humils i eficaces que és capaç de donar la nostra terra quan és mirada, admirada, estudiada i resseguida amb el seu amor per les coses i les gents dels pobles, per la seva petita-gran història, feta, desfeta i refeta amb el pas dels segles. Quan hom és així –i així és Santesmases, rossenc, amb aquest dipòsit inicial de discreció–, hom sap moltes coses. Són les que ell ha posat al servei de l'anomenada historiografia local, dels centres d'estudis, locals i comarcals, és a dir, tot el que ha de servir per fer la història general del país, sempre en revisió.

Al voltant d'un gotet de vi i d'una mica de vianda –com és perfectament normal–, el meu amic, que inicialment pot semblar de caràcter germànic, ja agafa aquell to mediterrani, de sèquia i avellaners, que al capdavall és el seu per geografia. I així crec que va ser com el vaig conèixer una mica més, ja deu fer ben bé vint anys, en un restaurant d'aquests de calçots, prop de Valls, sopant amb un altre Homenot d'aquest nostre Sud, l'esmentat Antoni Gavaldà, amb qui Santesmases feia tàndem directiu a l'interior de l'Institut d'Estudis Vallencs, on es tiraven endavant llibres, col·leccions (com els Quaderns de Vilaniu), exposicions i conferències, en alguna de les quals jo havia participat.

I així va ser com vaig entrar en el seu món de llibres propis i d'altres, d'edicions diverses, de confecció d'articles, de gestions –sempre inacabables– amb els distints graus institucionals (d'ajuntaments a Generalitat, passant per totes les escales burocràtiques possibles), a la recerca de subvencions per poder fer cultura als pobles i comarques, en el seu món que també era el del cooperativisme a Vila-rodona i les seves passejades (històriques, de paisatge i arqueologia) per les riberes del seu estimat riu Gaià, que han donat, amb el temps, com a mínim, dos grans llibres recents: El Gaià. El riu emmurallat (March editor, 2007), escrit amb Jordi Blai i fotos de Ferran Aguilar, i Viatge literari per la vall del Gaià. Les terres altes (Arola Editors, 2008), elaborat per ell solet, amb pròleg de Magí Sunyer, un altre Homenot d'aquests territoris, el qual recorda, precisament, els altres textos santesmasians dedicats al seu àmbit natal. Per exemple, les breus proses poètiques de Santes Creus i les terres del Gaià, amb dibuixos acolorits de Joan Cunillera, un dels artistes fundadors –si no em falla la memòria– del Grup El Nus, de Valls, el 1973.

Em refereixo que, de tot plegat, ja fa uns quants anys, que són els que sedimenten les argiles culturals amb què hem estat fets i que, per tant, permeten veure la continuïtat de la feina feta –en el seu cas, amb una fe indestructible, per bé que en molts casos també repetidament bombardejada.

Però se n'ha sortit, i això és el que compta, comptant igualment amb la bona sort de trobar, en algun determinat moment, al capdamunt del lloc adequat (el delegat de Cultura de la Generalitat a les Terres de l'Ebre), aquella persona que estima les mateixes coses i que no fou altre, fa vuit o deu anys, que Josep Cid i Català, de Riba-roja d'Ebre (un altre membre de la particular Confraria d'Homenots del Sud), el qual féu mans i mànigues per fer possible l'esmentat Institut Ramon Muntaner.

En aquests últims anys, des d'aquest Institut, s'han imaginat les jornades de cultura local Recercat (Recerca a Catalunya) i que s'han celebrat, del meu record, a Esparreguera, Amposta, Lleida i, fa poc, a Perpinyà, amb presència, talment una fira, d'estands de cadascun, o de la majoria, del centenar de centres d'estudis locals dels Països Catalans que formen la Coordinadora, que presideix Santesmases, i que, a més, de fa sis anys, organitza uns congressos, sobre els temes més diversos, dels quals surten unes actes imponents, editades imponentment també per Cossetània.


Demà: EUGENI PEREA. Paisatges, literatura, història

ÉS UNA DE LES PERSONALITATS MÉS ADMIRABLES, HUMILS I EFICACES QUE ÉS CAPAÇ DE DONAR LA NOSTRA TERRA



 NOTÍCIES RELACIONADES

>Apostolat local arreu del territori

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.