A la primera d'aquestes «ombres d'agost» al·ludia a la referència que, a El quadern gris, fa Josep Pla al dietari de Francesc Rierola, del qual lamenta que, en lloc de descriure, hagués vociferat opinions que no afegeixen res a les de bisbes i governadors a finals del segle XIX. L'observació de Pla va interessar-me pel fet que l'aprofita per esbossar una teoria literària: descriure en lloc d'opinar, que és tan fàcil que ho fa tothom. Tan fàcil que també ho feia Pla, si bé va fer millor que ningú això tan difícil de descriure. En tot cas, l'opinió de Pla sobre Rierola em va encuriosir sobre aquest dietarista que va exercir d'advocat a Barcelona, on va viure 25 anys, i que, a principi del segle XX, va treballar a Vic com a secretari de l'Ajuntament, fins que va morir, l'any 1908. Així és que som en el centenari de la mort de Rierola, que va néixer a Manlleu l'any 1857, però que Pla despatxa com a «vigetà». I, junt amb la curiositat, el dubte: era justa l'observació de Pla?

La curiositat i el dubte se'm van disparar quan vaig descobrir via internet que Rierola també feia fotos i que la seva família n'ha cedit el llegat fotogràfic al Museu Industrial del Ter, a Manlleu, on ara s'exposen 180 imatges d'un total de més de 1.800. Havia arribat el moment de telefonar a Margarida Casacuberta, un pou de saviesa, sobretot pel que fa a la literatura catalana des de la Renaixença. Rierola era un reaccionari cridaner? La resposta: «Tothom es queda el comentari de Pla i no llegeix el dietari de Rierola. Si el llegeixes, no hi trobes crits, sinó dubtes. Un reaccionari? Sí, però amb contradiccions. Aquest advocat s'esfereïa davant la violència anarquista, però encara més davant l'estat que executava els anarquistes. Per cert, la mort és el gran tema del dietari.» I les fotografies? «Són fantàstiques. Hi ha imatges inèdites de la Barcelona de finals del XIX, dels suburbis, de les platges, dels tinglados. Reflecteixen una actitud absolutament moderna, la del passejant solitari per la ciutat.»

Gràcies, Mita, aniré a Manlleu.