| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dilluns, 24 de juny de 2019


dimarts, 29 de juliol de 2008
>

Notaris



la galeria

JOAN FERRERÓS.
En un reportatge de 30 minuts de TV3 sobre les estafes urbanístiques de què han estat objecte britànics a la costa espanyola, són esmentats els notaris com una mena de «col·laboradors» perquè l'engany fos possible. Dit d'una altra manera: qui acaba de perdre tots els estalvis en una casa construïda il·legalment en una zona protegida, rústica o allà on ha de passar una carretera, no pot entendre com el funcionari públic, al qual va acudir en companyia de la immobiliària venedora, no l'advertís que l'estaven estafant. En efecte, costa d'entendre que, ja que per comprar un immoble cal acudir al notari –i pagar-ne els serveis, diguem-ne que generosament– aquest expert no eviti que enganyin el client; costa d'explicar-se que per comprar un cotxe o qualsevol màquina que pot costar tant com un apartament, basti un tracte privat –i gratuït– entre comprador i venedor, però que per comprar una simple plaça de pàrquing s'hagi d'anar, naturalment pagant, a cal notari i que, per a més inri, en puguis sortir estafat. Llec en la qüestió, suposo que els notaris deuen esdevenir necessaris en vendes complexes, testaments embolicats, societats laberíntiques, etc., però que per a la compravenda de la majoria d'immobles la funció d'aquest funcionari és més que discutible, oimés quan no (pot, vol?) evitar que el tracte sigui absolutament correcte. I a l'estat que serveix aquest funcionari podem demanar-li allò de qui vigila el vigilant.

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.