| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimarts, 12 de novembre de 2019


dimarts, 29 de juliol de 2008
>

L'amant



l'escaire

MIQUEL PAIROLÍ.

Per refutar uns versos romàntics i una mica desmaiats de Victor Hugo, Josep Pla, a Notes disperses, escriu: «Una de les coses més reals, autèntiques i veritables que poden succeir entre un home i una dona és l'amor físic, sensual –el plaer.» Cap al final del paràgraf, insisteix en la idea: «En la convivència humana, el punt més alt és el plaer, l'amor físic. La seguretat del plaer, la vivacitat de l'amor físic produeix un doll de tendresa autèntica.» Una de les persones que van inspirar a l'escriptor aquestes certeses, una de les dones amb qui hem de suposar que va conèixer i compartir aquesta seguretat, vivacitat i tendresa, va morir la setmana passada a Cadaqués, on va ser enterrada dissabte. Es deia Consuelo Robles i tenia 91 anys. Consuelo és una de les més destacades d'aquestes presències femenines imprecises que envolten la figura del prosista. Hi ha versions diverses sobre com es van conèixer Consuelo i l'escriptor, però Xavier Febrés, a Les dones de Josep Pla, afirma que la relació va durar almenys entre el 1945 i el 1965 i que n'existeix el testimoni documental de setanta-nou cartes, postals, notes o telegrames i vint-i-tres fotografies, actualment a les mans d'un particular. Consuelo i Pla van viure junts a Cadaqués i al mas de Llofriu, on ella era presentada com una minyona. Pla va comprar una casa al carrer del Call, de Cadaqués –que no es va escapar dels embolics derivats de la complexa posteritat legal de l'escriptor– on, però, va continuar vivint Consuelo, que ha mort finalment a l'hospital de la població. Entre Pla i Consuelo hi havia una gran distància en molts aspectes. Ella no sabia de lletra i havia de donar a llegir a algú les cartes que li enviava. Però hi havia un vincle que els va unir vint anys. Tornem a Notes disperses: «L'amor físic col·loca a segon o tercer terme els factors històricament separatius, tan sovint (...) contraris a la convivència, com per exemple les diferències d'herència i de formació religiosa, o les de procedència nacional, o les de classe o les de pell.» L'amor, en els anys més fecunds de l'obra de l'escriptor.

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.