| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dissabte, 21 de setembre de 2019


diumenge, 27 de juliol de 2008
>

Tancada i oberta

El dia d'avui, les Santes de Mataró, té uns codis que només coneixen els mataronins

vuits i nous

MANUEL CUYÀS.

Aquest matí em llevaré d'hora –a quarts de nou: aviat per ser diumenge–, em dutxaré, em posaré olor, em vestiré maco –americana, corbata Etro nova– i cap allà a quarts de deu sortiré al carrer en direcció a la basílica de Santa Maria on avui, 27 de juliol, diada de les santes Juliana i Semproniana, les Santes de Mataró, s'interpreta la Missa amb cor, solistes i orquestra simfònica en honor seu.

Avui és no és un dia de les Santes qualsevol. La Missa compleix 260 anys –es va estrenar el 1848– i, sobretot, aquest any en compleix mil l'església de Santa Maria on s'hi interpreta. Mil anys de Santa Maria volen dir mil anys de Mataró, perquè l'actual ciutat es va fundar sota la seva protecció. El programa diu que per celebrar una i altra efemèride la cerimònia religiosa i musical d'avui serà especial. No hi confio gaire. A Mataró, ciutat gens monumental, tot es fa discretament, amb retenció, sota teulada.

La Missa de què els parlo seria una composició coneguda arreu que cada any convocaria melòmans de lluny si haguéssim sabut promocionar-la, si ens haguéssim cregut que té valor. Em fa l'efecte que només m'ho crec jo, perdonin la immodèstia. Al final de la interpretació, cap allà a la una, el rector de la basílica, mossèn Joan Barat, demanarà diners per a les obres de consolidació de l'edifici i per ajudar a pagar els músics. Cada any la petició és feta davant de menys gent. La missa perd oients. Se li moren. El públic no es renova. Els mataronins fan l'orni amb la Missa i amb els mil anys d'història. Ah, és clar: el laïcisme. Però bé que a tots els auditoris del món es programen misses llargues, llargues com la de les Santes, i misses brevis sense que el laïcisme trontolli, Déu nos en guard que el laïcisme prengués mal. Mossèn Barat en aquesta ocasió ha convidat l'abat de Montserrat, Josep M. Soler, perquè presideixi la cerimònia i s'encarregui de l'homilia. Veurem què diu, l'abat.

A quarts de deu passaré per davant de l'ajuntament, on aquella hora les autoritats emprenen el mateix recorregut, camí de la basílica. Hi van acompanyades dels gegants i una banda. L'any passat, bufant un instrument, vaig reconèixer un escorta de Jordi Pujol. Millor dit. va ser ell qui em va preguntar si no el reconeixia. A primer cop d'ull i en aquella situació, no, i això que ens veiem gairebé cada dia. «Millor.» Els escortes volen invisibilitat.

L'anada de les autoritats a la Missa té uns codis que només els mataronins entenen. En realitat el dia d'avui, i fins al democràtic castell de focs de la nit, és molt essencialment mataroní. Quan dic mataroní vull dir la ciutat entre muralles i les «trenta famílies de tota la vida» de les quals sempre parlava, abominant-ne, l'anterior alcalde, Manuel Mas. La sortida de la Missa, a quarts de dues, és un joc de salutacions i trobades de les trenta famílies. Trenta són massa. També reculen.

El cicle festiu de les Santes, la festa major de Mataró, va començar diumenge passat amb la tradicional jornada castellera de la plaça de Santa Anna. A banda els amfitrions, els Capgrossos, hi van intervenir les colles de Vilafranca i Salt. Els castellers de Mataró, entre altres mèrits que ja he glossat alguna vegada, han aconseguit airejar molt l'enclaustrada festa de la ciutat. Amb les colles castelleres convidades ve molta altra gent de fora. Si la plaça de Santa Maria és la del Mataró levític, mil·lenari, tancat, el que diu xíndria per dir síndria i apa siau per dir adéu, la de Santa Anna és oberta als quatre vents i a tot i a tothom i tant diu hola com ahalam.

Jo, diumenge, em vaig passar tota l'actuació castellera parlant amb en Jordi Llavina, el brillant crític literari d'aquest diari. Llavina és de Vilafranca. Em va presentar la seva actual dona, la seva anterior dona i la seva filla, una nena rossa que és enxaneta de la colla vilafranquina. La seva actual dona, l'Helena –«amb h, si us plau»– no havia estat mai a Mataró. Ho veuen? Gràcies als castellers, Mataró fa relacions socials. Jo ja sé i tots sabem que una cosa són els castellers i una altra cosa molt diferent la Missa i que l'activitat castellera és laica i és moderna i la Missa una antiguitat de fa 260 anys, però ja els asseguro que la tota la gent que, com Jordi Llavina i família, diumenge van venir a Mataró de fora se'n van anar cap a Vilafranca o cap a Salt sense tenir ni idea que el diumenge següent, avui, a Santa Maria s'interpreta la Missa de les Santes i que aquest any Mataró en fa mil.



Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.