| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 16 de setembre de 2021


divendres, 25 de juliol de 2008
>

La batalla de l'Ebre va ser més política que militar, segons els experts

Historiadors com Paul Preston o Julio Aróstegui enceten la primera jornada del congrés sobre la batalla de l'Ebre a Móra

ROSER ROYO. Móra d'Ebre
La batalla de l'Ebre va ser essencialment una batalla política per als dos bàndols en conflicte. Per als republicans, perquè l'acció militar de creuar l'Ebre i fer retrocedir les tropes franquistes va servir per insuflar moral als seus combatents, i per als franquistes, especialment per al general Franco, perquè en el cas de l'Ebre va actuar més per ambició política que militar. Aquesta és una de les conclusions principals de la primera jornada del congrés sobre la batalla de l'Ebre que el conseller d'Interior i Relacions Institucionals, Joan Saura, va inaugurar ahir a Móra d'Ebre. L'objectiu del congrés, organitzat per la URV i l'associació Terra de Germanor, és recuperar la memòria històrica d'un conflicte que encara batega en els escenaris en què es va desenvolupar.


 Foto: M.M.

 Foto: M.M.

+ Saura va inaugurar ahir el congrés al teatre La Llanterna (a dalt). Brigadistes participants i Preston amb els mitjans. Foto: M.M.

La batalla de l'Ebre no va ser ni la més gran ni la més decisiva de la Guerra Civil espanyola, però sí que va ser una de les més significatives per la seua durada (115 dies, des del 25 de juliol al 16 de novembre del 1938) i per la seua duresa (més de 130.000 morts entre els dos bàndols). Precisament el Congrés Internacional d'Història «La Batalla de l'Ebre», 70 anys després, pretén donar a conèixer a la població en general i als entesos les últimes novetats sobre el conflicte. «S'han obert nous arxius i això s'ha de difondre», diu Josep Sánchez Cervelló, professor de la URV i director del comitè científic del congrés, que va destacar sobretot l'objectiu divulgatiu al mateix territori on va tenir lloc la batalla i on encara queden ferides obertes. «En 800 quilòmetres quadrats va caure la més gran concentració d'explosius de tota la guerra», afirma.

Més de 370 inscrits de 16 països diferents i una trentena de ponents de 16 universitats participen en aquest congrés, que es desenvoluparà fins demà. Ahir es va parlar de la Batalla de l'Ebre en general i de les conjuntures polítiques del conflicte. «Va ser una batalla política, per als republicans perquè l'ofensiva de creuar l'Ebre havia insuflat moral a les seues tropes i retrocedir hauria representat un cop moral molt fort. Només això explica que aguantessen quatre mesos en unes condicions tant esgarrifoses», va explicar el professor Gabriel Cardona de la UB. «Portaven bosses de càmfora per suportar la pudor dels morts», va afegir. «L'actuació de Franco a la batalla de l'Ebre no va ser tant per ambició militar com política. Volia aniquilar el nombre més gran de combatents republicans i les condicions de l'Ebre li ho permetien», va assenyalar, per la seua banda, l'historiador britànic Paul Preston, també present al congrés. Preston va reiterar la crítica a la no intervenció de les potències aliades a la Guerra Civil. «La no intervenció d'Anglaterra i França el va ajudar més que el suport d'Itàlia i Alemanya», va afirmar. Ahir també va participar el professor de la Complutense de Madrid, Julio Aróstegui, que va assenyalar que la guerra i la batalla de l'Ebre es van perdre per la falta d'un objectiu comú del bàndol republicà. «No es van posar mai d'acord en si s'havia de fer la guerra o la revolució», va afirmar. Avui està previst que es parle del context internacional del conflicte.





Divendres, 25 de juliol - 16h. Tercera sessió del congrés sobre el context internacional: Ricardo Miralles (UPV/EHU): La no intervenció; Xavier Moreno (URV): L'eix en ajut de Franco; Marco Puppini (Universitat de Trieste): La participació italiana.
- 19h. Taula rodona: Brigadistes i soldats republicans, amb Juan Miguel de Mora (Mèxic), Josep Maria Massons (Espanya) i Hans Landauer (Àustria).

Altres - 17h. El president Montilla inaugurarà el centre 115 dies de Corbera d'Ebre, del Comebe.


 NOTÍCIES RELACIONADES

>«Molinets» al camp de batalla

>«S'ha acabat la desmemòria»

>Els experts destaquen la tendència política de la batalla de l'Ebre

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.