| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dilluns, 19 d'agost de 2019


dijous, 17 de juliol de 2008
>

En l'hostaleria fem un pas enrere

La UGT i la patronal han arribat a un principi d'acord en el conveni col·lectiu de l'hostaleria que, d'entrada, CCOO no signarà en espera que la decisió final la prenguin els treballadors i les treballadores en assemblea

opinió
Secretària general del Sindicat Intercomarcal de Comerç, Hostaleria i Turisme de CCOO de Tarragona


MERCÈ HARO..

El 9 de juliol passat, la UGT i la patronal van arribar a un principi d'acord sobre el conveni col·lectiu de l'hostaleria i el turisme de Catalunya. CCOO, d'entrada, no el signarem; tanmateix, la decisió final la prendran els treballadors i treballadores del sector en les assemblees que hem convocat per debatre'l.

L'anunci que cap treballador cobrarà menys de 1.000 euros bruts és fals, ja que en queda fora el personal que accedeix per primera vegada al sector i que té menys d'un any d'experiència i també els menors d'edat. La resta de treballadors i treballadores hauran d'esperar el 2009, i els treballadors i les treballadores de Lleida, fins al 2010.

A més, la jornada anual pactada continua sent una de les més altes respecte de la resta de convenis col·lectius de Catalunya (1.799 hores): els treballadors solament veuran reduïda la jornada de treball en 8 hores durant la vigència del conveni, que és de quatre anys.

En un sector com el de l'hostaleria, en el qual és tan complicat conciliar la vida laboral amb la personal i familiar, mesures com ara reduir el descans entre jornada i jornada –que passa de 12 a 10 hores per al personal que treballa a la Costa Daurada–, aplicar la distribució irregular de la jornada –amb una borsa de 60 hores disponibles per ampliar jornada– o la possibilitat –en el cas de Tarragona– que els nous treballadors i treballadores no gaudeixin dels dos dies de descans setmanal i passin a acumular-los per períodes de tres mesos, ens semblen que van en sentit contrari.

Per reblar el clau, s'estableix la polivalència funcional, o el que és el mateix, s'hauran de realitzar noves funcions sense cap compensació.

D'aquesta manera, fer d'ajudant de cambrer implicarà ser ajudant de cuiner i un cambrer de pisos podrà treballar també al bufet.

Com diuen els signants del preacord, aquest conveni passarà a la història; però hi passarà pel que podria haver estat i no ha arribat a ser: un bon acord en matèria econòmica amb garantia salarial per sobre de l'IPC real, 1.000 euros per a totes les categories i equiparació de les distintes taules salarials, a més d'un avenç en la conciliació de la vida laboral i la personal.

El temps ens acabarà donant la raó. Aquest és l'acord de la desregulació de la jornada, el descans diari i el descans setmanal. Se suposava que aquest havia de ser el conveni per iniciar el camí cap a una única taula salarial i s'ha convertit en el conveni que no assegura els 1.000 euros per a tots els col·lectius i perpetua quatre anys més les diferències salarials entre territoris. A Tarragona, els milers i milers de treballadors i treballadores del sector continuaran cobrant menys i a més treballaran en condicions més precàries.





Aquest conveni passarà a la història per allò que podia haver estat i no ha arribat a ser: un bon acord econòmic i un avenç en la conciliació de la vida laboral i personal


Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.