| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dilluns, 25 de maig de 2020


dissabte, 12 de juliol de 2008
>

Iniciativa no surt a la foto

La minoria del bipartit, el relleu de Mayol per Gomà i el flirteig d'Hereu amb ERC han comportat una progressiva pèrdua de protagonisme dels ecosocialistes a l'Ajuntament de Barcelona

IVAN VILA. Barcelona

+ Hereu i Gomà, en el ple del mes de maig passat. Foto: ANDREU PUIG

Són presents en la negociació amb ERC per tancar un pacte de governabilitat?

–«Sí. No podria ser de cap altra manera. Iniciativa està al govern.»

–I qui és el seu negociador?

–«Això ara no toca.»

Així, a la manera pujoliana, acabava dimarts Ricard Gomà una breu conversa amb els periodistes sobre la participació d'ICV-EUiA en les converses amb els republicans. En la reunió mantinguda entre el govern i Esquerra el 19 de juny, la primera, hi havia, d'ERC, el cap del grup municipal, Jordi Portabella, i el president de la federació de Barcelona, Oriol Amorós, i per part del bipartit, dos socialistes: els tinents d'alcalde Jordi William Carnes i Carles Martí. En la segona, el 26 de juny, els negociadors d'ERC van ser els edils Ricard Martínez i Ester Capella, i pel govern van repetir William Carnes i Martí. De Gomà i d'Iniciativa, ni rastre.

La negociació amb ERC és l'últim episodi de la progressiva invisibilització d'ICV en el si del govern municipal. En les eleccions de l'any passat, els ecosocialistes i ERC van compartir amb el PSC el desgast i van perdre un regidor cadascun, però la lectura que van fer dels resultats un partit i l'altre van ser molt diferents: els republicans van optar per sortir del govern mentre que ICV va refermar la seva aliança amb els socialistes. Un any i escaig després, sembla que la jugada li ha sortit molt millor a ERC, que, tot i ser ara el darrer grup del ple, acapara protagonisme i cortesies de l'executiu impensables per a cap altre grup de l'oposició.

Les picades d'ullet d'Hereu a Portabella han estat constants, tot i l'actitud ambivalent i els intermitents desmarcatges dels republicans. La setmana passada, sense anar més lluny, William Carnes es va endur Portabella a Sud-àfrica amb l'excusa que va ser el republicà qui, quan era al govern, va començar a fer aquests viatges empresarials a la recerca d'oportunitats de negoci a l'estranger. Paral·lelament al creixent protagonisme d'ERC, Iniciativa ha anat perdent presència pública, tot i haver quedat com l'únic soci del PSC. El de la reforma del Carmel ha estat el millor exemple de l'aparentment paradoxal dinàmica que han seguit els dos antics socis. La regidora ecosocialista d'Horta-Guinardó, Elsa Blasco, és qui va presentar el pla inicialment, però el posterior bloqueig de la reforma per part dels tres grups de l'oposició va abocar el govern a un procés de recerca de suports en què ERC va tornar a acaparar el protagonisme. Fa dues setmanes, eren Portabella i Martínez els que anunciaven l'acord del Carmel i explicaven els canvis en el projecte. Blasco va tornar a presentar el pla, refet, aquest dimecres, però ja no era notícia. A més, arran de la seva intervenció, Martínez no va dubtar a titllar-la d'incompetent, sense preocupar-se per l'actual context negociador, i l'atac no només no ha tingut cap mena de conseqüència, sinó que ICV ni tan sols així no s'ha fet sentir, i s'ha estimat més guardar silenci a respondre a la provocació.

La situació de minoria, a més, aconsella evitar desmarcatges com els que Imma Mayol va protagonitzar en el mandat passat, quan el Fòrum i l'ordenança de civisme, per exemple, donaven arguments a la llavors líder ecosocialista per marcar distàncies periòdicament amb el PSC. Ara, en canvi, no és cosa d'exhibir dissensions en el si d'un bipartit ja prou afeblit. Per això els assumptes en què els socis discrepen, com ara la possible connexió del tramvia per la Diagonal, s'ajornen i prou.

El darrer factor és que Gomà no és Mayol. Ella, ara en segona línia, era més carismàtica, o mediàtica, com vulguin: podia agradar més o menys, però mai no deixava indiferent, i sabia treure petroli de cada intervenció pública. Ell, en canvi, encaixa en el model de polític tan preparat com discret. En aquest sentit, Gomà és a Mayol el que Hereu a Joan Clos, o el que Al Gore a Bill Clinton: un successor tan qualificat o més que el seu antecessor, però amb menys grapa.

Dimarts, Gomà es va citar amb Portabella, i sortint de la reunió és quan va tenir lloc la conversa amb final pujolià. L'encontre no era més que una primera presa de contacte amb el republicà, amb el qual Gomà encara no s'havia trobat des que, a finals de maig, va rellevar Mayol, però malgrat la manca de contingut de la reunió –més enllà de la rellevància simbòlica–, ICV va convocar la premsa. Això sí, amb un esquer per omissió: sense aclarir a priori els motius de la trobada, que el context podia fer pensar que tindria a veure amb les converses per pactar amb ERC. Res d'això. Gomà va aclarir-ho tot just acomiadar-se de Portabella, per evitar malentesos o algun emprenyament del soci majoritari. Però almenys va aconseguir sortir a la foto. Algú a Iniciativa es deu haver adonat que comença a ser habitual quedar-ne fora.



Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.