| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | diumenge, 21 de juliol de 2024


divendres, 4 de juliol de 2008
>

Catalunya registra la taxa de fecunditat més alta de les últimes dues dècades

L'any passat, un de cada quatre naixements van ser de fills de mares immigrades, segons les últimes dades de l'INE

M. ALTIMIRA. Barcelona
La fecunditat creix a Catalunya, i ho fa, principalment, gràcies a la immigració. La taxa relativa al nombre de fills per dona registrada l'any passat, 1,486, és la més elevada des del 1986. Així, un de cada quatre naixements correspon a un fill de mare immigrada, segons les darreres dades publicades ahir per l'Instituto Nacional de Estadística (INE). Aquest informe, de caràcter provisional, també indica una reducció del nombre de matrimonis i, al mateix temps, assenyala que s'enforteix la unió civil en comparació amb la catòlica, que només suposa un 32,9% del total i que va deixar de ser la via d'unió majoritària el 2004. Un 2,5% dels casaments celebrats a Catalunya l'any passat van ser de parelles homosexuals, i en dos de cada tres casos es tractava de matrimonis entre homes.


Les baixes taxes de fecunditat registrades a mitjan anys noranta ja queden força lluny de la realitat actual. La immigració i el fet que la generació del baby boom hagi tingut una fecunditat tardana expliquen el canvi de panorama que s'ha produït en els últims quinze anys. Amb 1,486 fills per cada dona, Catalunya va registrar l'any passat la taxa de fertilitat més alta de les últimes dues dècades i es va situar 0,10 punts per sobre la mitjana de l'Estat espanyol, segons les dades provisionals de l'informe Moviment natural de la població, fet públic ahir per l'Instituto Nacional de Estadística (INE). En l'informe s'assenyala que un de cada quatre naixements –l'any passat n'hi va haver 83.935, 1.725 més que el 2006– corresponia a un fill de mare immigrada establerta a Catalunya i que, pel que fa al conjunt de l'Estat, les dones marroquines van ser les que van donar a llum més criatures. Una dada que casa amb el fet que les majors taxes de natalitat (fills per cada 1.000 habitants) es registressin a les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.



MENYS BODES


L'any passat es van casar un total de 30.455 parelles (3.503 menys que el 2006), mentre que més de 24.000 van obtenir el divorci (segons les dades facilitades abans-d'ahir pel Consell General del Poder Judicial –CGPJ–). Aquest mateix estudi també assenyalava que Catalunya era el lloc de l'Estat on més resolucions legals d'aquest tipus s'havien resolt i que les separacions, des de la implantació del divorci exprés, havien decrescut molt fins arribar a les 1.773 el 2007. Cal recordar que aquesta figura legal permet saltar-se el pas de la separació i sol·licitar el divorci tan sols tres mesos després del casament. Finalment, el treball del CGPJ es referia a la nul·litat dels matrimonis, una via en desús a la qual només es van acollir un total de 30 parelles al país i 196 al conjunt de l'Estat espanyol.

Quant al tipus de cerimònia, tal com ha succeït en els últims quatre anys, la majoria es van celebrar per la via civil, mentre que les unions catòliques només van suposar un 32,9% (que equival a 10.309) del total. Pel que fa als casaments seguint el ritus d'altres religions, durant l'any 2007 se'n van realitzar un total de 163, de les quals tan sols una va tenir lloc a la província de Tarragona. Barcelona, amb 138, en va concentrar la majoria.



UNIONS HOMOSEXUALS


Les unions homosexuals –permeses des de l'aprovació al Congrés dels Diputats de la reforma del Codi Civil el juliol del 2005– van representar a Catalunya un 2,5% del total. Dels 785 matrimonis entre persones del mateix sexe, 521 es van fer entre homes i 264 van ser unions entre dues dones. D'altra banda, en un total de 7.109 casaments, un dels dos cònjuges era d'origen estranger.

Pel que fa a les dades estatals, els matrimonis també van anar a la baixa, i en concret se'n van celebrar 4.069 menys. Així, del total de 203.697 unions, només 3.250 –és a dir, un 1,6%– es van realitzar entre persones del mateix sexe. Una xifra que se situa un punt per sota del percentatge registrat a Catalunya. En 35.185 matrimonis (el 17,3% del total) almenys un dels cònjuges era estranger. Així, mentre el 43,5% d'aquests matrimonis es van celebrar entre homes de l'Estat espanyol i dones immigrades, en un 30% dels casos les dones eren autòctones i els homes procedien d'un país estranger.

Les majors taxes de nupcialitat (calculades per cada mil habitants) es van registrar a la ciutat autònoma de Melilla, amb 7,35, i a Cantàbria, amb 5,5.



23.415 HABITANTS MÉS


Respecte del total de defuncions, a Catalunya se'n van produir 60.525, aproximadament 1.500 més que durant tot el 2006. Tot i així, el fet que els naixements fossin més nombrosos –tal com ja s'ha dit anteriorment van superar els 83.000–, va permetre que el creixement vegetatiu (diferència entre els naixements i les defuncions) fos positiu. En aquest sentit, Catalunya, Andalusia i Madrid van ser els llocs de l'Estat que van registrar un augment més elevat de població, amb 23.410, 30.929 i 32.751 persones, respectivament. A l'altra cara de la moneda, Galícia, Castella i Lleó i Astúries, tal com ja els va succeir l'any 2006, van obtenir en aquest mateix apartat els valor negatius més notoris.

 NOTÍCIES RELACIONADES

>Les catalanes assoleixen la fecunditat més elevada dels últims 20 anys

>Les catalanes assoleixen la fecunditat més elevada de les dues últimes dècades

>Les catalanes assoleixen la fecunditat més elevada de les dues últimes dècades

>Les catalanes assoleixen la fecunditat més elevada de les dues últimes dècades

>Les catalanes assoleixen la fecunditat més elevada de les dues últimes dècades

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.