| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimarts, 21 de setembre de 2021


divendres, 4 de juliol de 2008
>

La T-202, una carretera tercermundista

Els alcaldes de la Nou, la Riera, Vespella i Salomó exigeixen en aquest article la reforma immediata de la T-202, una carretera de titularitat de la Generalitat mancada de seguretat i plena de punts negres

opinió
Alcaldes de la Nou, la Riera, Vespella i Salomó


JORDI CAÑELLAS, JAUME CASAS, DANIEL CID I ANTONI VIRGILI..

+ Una imatge de la T-202, en concret al seu pas per Ferran. / Foto: JUDITH FERNÀNDEZ

El «tomb de la casilla» és un pas estret i amb pendent pronunciat de la carretera T-202 entre Salomó i la Nou. Fa dues setmanes un ciclista es va encastar contra un automòbil en aquest sector i es va fer ferides de consideració. Aquest és un dels punts negres de la via que enllaça l'N-340, a l'altura de Ferran, amb l'interior. N'hi ha d'altres, de punts negres. Aquest ha estat el darrer accident dels molts que s'han produït el darrer any ... i els anys anteriors. La travessia urbana de la Nou és molt perillosa i recorda aquelles escenes costumistes de les pel·lícules en blanc i negre. Els dos pendents de la Serra Alta són dues pistes de patinar només que facin quatre gotes, i les sortides de carretera són constants: una vintena llarga en el darrer any.

De tota la contornada, la T-202 i la T-204 són les úniques de titularitat de la Generalitat. La resta, a hores d'ara, depenen de la Diputació. La T-202 és, sense cap mena de dubte, la pitjor de totes, en especial el tram entre la Nou i Salomó. Totes les altres han rebut atenció en forma de manteniment amb eficàcia diversa, sobretot en el ferm, tant les del sector nord (Montferri, Masllorenç, Bonastre) com les del sector sud (el Catllar, la Riera, Ferran). Totes menys la T-202, malgrat l'existència d'un projecte informatiu que data de l'any 2004. Quan es va publicar, la gent dels nostres pobles es va omplir d'il·lusió: per fi es feia realitat un somni que només havíem sentit com a rumor. Però des d'aleshores ençà, de la seva aprovació definitiva i la seva execució no hi ha hagut més que falses expectatives, dates que no s'han complert, manca de definició per part dels responsables polítics i, en conseqüència, moltes mentides.

Nosaltres, com a representants dels nostres municipis, hem estat rebuts per les instàncies més altes de la direcció general de Carreteres, a Barcelona, en el decurs dels dos darrers anys. Les promeses rebudes eren clares: després d'una llarga demora, l'obra s'executaria, per fi, l'any 2008. Respostes semblants va rebre el principal grup de l'oposició en el Parlament de Catalunya en sengles preguntes formulades al govern per part dels representants tarragonins. En una reunió posterior celebrada a l'ajuntament de Salomó a les darreries de febrer d'enguany, el senyor Jordi Follia, director general de Carreteres, va prometre explícitament remetre un escrit amb el compromís de posar a licitació l'execució de les obres de la nova carretera abans del desembre de 2008. Mig any després, aquesta carta no ha estat rebuda. Davant l'enèsim menysteniment, els alcaldes de la Nou, Salomó i Vespella van enviar una carta al senyor Manel Nadal, secretari general per a la Mobilitat, reclamant un compromís en ferm de la promesa efectuada pel director general. Han passat gairebé dos mesos i l'única resposta ha estat el silenci absolut.

I mentrestant, com que s'ha de fer nova, tampoc es fa un manteniment correcte del ferm, llevat de posar pegats als nombrosos forats que s'hi fan. En passar el cotxe, la roda s'emporta una part del quitrà tou i el resultat és encara pitjor que el que hi havia. Ara el ferm s'ha desgastat i encara rellisca més; s'han accentuat els desnivells i s'han format tobogans que retenen l'aigua de pluja i provoquen inestabilitat en els vehicles a causa de la irregularitat del sòl.

Per si la manca de seguretat no fos un factor prou determinant, n'hi ha d'altres que reclamen solucions immediates a l'actual situació d'aquesta carretera tercermundista. Els nostres pobles necessiten amb urgència una carretera decent (no reclamem una autovia) per garantir-ne la supervivència: frenar l'èxode i impulsar polítiques de creixement moderat perquè la gestió dels serveis i de les infraestructures no sigui deficitari, com ho és a hores d'ara.

És també una necessitat per a la comarca i per al país. Un país modern no ha de permetre incrementar l'actual nivell dels desequilibris territorials. I tots sabem que el Tarragonès és una de les comarques on aquests desequilibris són més accentuats en la nostra demarcació. La saturació demogràfica de la línia costanera contrasta amb la «desertització» demogràfica de l'interior: passem de densitats de l'ordre de 800 - 1.000 hab./km² a densitats de 5-10 en intervals de, tan sols, 6-12 quilòmetres de distància. Entenem que potenciar el creixement moderat dels municipis d'interior té, pel cap baix, dos efectes positius. En primer lloc, descongestionar la zona de costa, cada vegada més pressionada per les dificultats d'oferir alguns serveis i recursos, com l'aigua, per exemple, que deriva vers seriosos problemes ecològics i mediambientals (minva de recursos hídrics, salinització...). En segon terme, contribuir que els pobles d'interior puguin perpetuar la seva pròpia vida. En conseqüència, treballar per redreçar els desequilibris territorials es converteix en una acció inicial imprescindible per corregir els actuals desequilibris territorials i avançar en el camí de la sostenibilitat, no per utòpica, menys desitjada. I tot això no és factible sense una xarxa de comunicacions coherent i un estat decent de les vies que configuren aquesta xarxa.

La gent dels nostres pobles es van il·lusionar amb el projecte de la T-202. A hores d'ara se senten enganyats i frustrats, i reclamen dels seus representants municipals gestions urgents davant les autoritats i els òrgans competents. Esgotades aquestes vies amenacen amb accions més contundents per reclamar l'atenció d'un problema que es fa insostenible a mesura que passa el temps i no es fa res. Amb raó afirmen que ja estan cansats de la manca de reconeixement i de respecte a la paciència i resignació que han demostrat durant tants i tants anys.

Estem ja a l'estiu. El trànsit per aquesta carretera, el millor enllaç i el més directe entre l'interior i aquest sector de la costa, augmenta. Proporcionalment, també augmenta el nivell d'inseguretat i perillositat. Però també, proporcionalment, augmenten les formes de fer sentir la nostra veu si continua sense ser escoltada, com fins ara.



Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.