| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dilluns, 23 de novembre de 2020


dimecres, 2 de juliol de 2008
>

El català és un obstacle

Si fem cas d'una vicerectora de la UAB, el català és un obstacle per buscar professorat de qualitat. Avui dia el coneixement de llengües és un element enriquidor, però només se'ns exigeix als catalans, que siguem multilingües?

tribuna
Grup d'Opinió de l'Ateneu d'Acció Cultural (ADAC)


DAVID CASELLAS..

+ Presentació a la UB del llibre blanc de les universitats, amb la presència de tots els rectors catalans. El consens per demanar el català als nous professors s'ha trencat.

Malauradament, la normalització lingüística de la llengua catalana encara és molt lluny; hi ha molt de camí per recórrer. Ho constatem després de llegir les declaracions de Dolors Riba, vicerectora de la UAB, quan diu: «Estem buscant una plantilla de professorat de qualitat i la llengua no pot ser cap obstacle.» Sembla que el català és un obstacle per buscar professorat de qualitat; però no ho és cap altra llengua: només el català. Com pot ser la llengua pròpia de Catalunya un obstacle per als seus conciutadans? A França, a Alemanya, a Dinamarca, a Grècia, a Portugal... algú s'atrevirà a dir que les llengües d'aquests països són un obstacle i que totes les classes de la universitat a partir d'ara s'impartiran en anglès? De debò algú es creu que per a una persona amb estudis, uns bons coneixements i un nivell cultural alt la llengua pot ser un obstacle? Un meu alumne bielorús de quinze anys, només en sis mesos parlava i escrivia el català molt més bé que molts catalans nascuts a Catalunya. Voleu dir que un professor universitari que vulgui treballar a Catalunya no és capaç d'aprendre el català i aprovar el nivell C? Vivim en una societat multicultural i multilingüe. El coneixement de llengües és un dels elements enriquidors de la nostra societat i cal potenciar-lo. O només se'ns exigeix als catalans, que siguem multilingües?

Així, a un professor que vingui de l'estranger se li pot exigir que sàpiga castellà, però no que sàpiga català, ja que el català és un obstacle. I si un professor vol impartir les classes en àrab, xinès, japonès, rus o anglès? Li ho permetran? O bé se l'obligarà a usar el castellà? Tots sabem que el català és una llengua minoritzada, en un procés de normalització, prohibida i menyspreada en altres èpoques... Per això sembla un contrasentit que la universitat, que hauria de ser la defensora de la llengua i la cultura del país, es mostri contrària a col·laborar en el procés de normalització i condemni el català a una futura extinció, en bé de l'economia i d'una malentesa globalització (paraula usada massa sovint per referir-se en realitat a una uniformització). Cada vegada més, sembla que tenim una universitat al servei de l'economia i dels empresaris, però en contra de la cultura.

Només faltaria que per treballar a Catalunya no poguéssim exigir als altres que aprenguin el català! Hem de fer del català una llengua usada amb normalitat, tant en l'àmbit del treball com en l'àmbit científic i universitari; no podem permetre que quedi reclosa en l'àmbit familiar d'un sector de la població! S'entendria en qualsevol altre país, que un professor universitari no tingués uns mínims coneixements de la llengua del país?

I malauradament, això mateix passa en tots els altres camps, en què l'economia passa al davant de la cultura i la llengua de Catalunya. Només faltaria que no poguéssim demanar a una companyia aèria que ensenyi català als seus empleats per tal de donar un millor servei als clients que atén. O que les empreses etiquetin els seus productes en català i facin servir la llengua catalana per adreçar-se als consumidors catalans. Volem ser un país normal i fer el mateix que fan la resta de països: si és lícit que ho exigeixin els espanyols, els francesos, els alemanys, els noruecs, els danesos, els portuguesos, els grecs... també ha de ser lícit que ho exigim els catalans.

Decididament, els catalans tenim dret a rebre les classes de qualsevol nivell educatiu en la nostra llengua. I aquest és un dret fonamental, tal com consta en la Declaració Universal dels Drets Lingüístics (títol segon, article 24): «Tota comunitat lingüística té dret a decidir quin ha de ser el grau de presència de la seva llengua, com a llengua vehicular i com a objecte d'estudi, a tots els nivells de l'ensenyament dins del seu territori: preescolar, primari, secundari, tècnic i professional universitari i formació d'adults.»

A més, en un estat plurilingüe i en un món multilingüe, el coneixement de la llengua no ha de ser cap obstacle sinó una font d'enriquiment. A nosaltres segur que no ens contractarà cap universitat d'un altre país si no tenim coneixements de la llengua d'aquell país o no ens comprometem a aprendre-la. Doncs per què nosaltres sí que ho hem de permetre? No pot ser que la universitat, que ha d'estar al servei del país, es giri d'esquena al seu poble, a la seva llengua i a la seva cultura.

Per tot això, creiem que hauria de dimitir (o, com mínim, rectificar i demanar excuses) la vicerectora de la UAB que ha fet aquestes declaracions tan irresponsables, de la mateixa manera que ho haurien de fer els directius d'Air Berlin i de totes les empreses que gosin menysprear els drets lingüístics dels catalans i burlar-se del procés de normalització de la llengua catalana.





A nosaltres segur que no ens contractarà cap universitat d'un altre país si no tenim coneixements de la seva llengua o no ens comprometem a aprendre-la. Doncs per què nosaltres sí que ho hem de permetre?


Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.